Introducció
Gairebé res va ser com s’havia planejat a Industrials i polítics del segle XIX, publicada l’any 1958. S’havia de dir Nosaltres els catalans, però la censura no va deixar passar el títol. Jaume Vicens Vives només hi havia d’introduir la col·lecció de biografies de catalans il·lustres d’aquella època que Montserrat Vicens havia preparat, però a la fi la introducció va esdevenir llibre i les biografies, apèndixs. Al capdavall, el volum sols era pensat per arrodonir la col·lecció d’Història de Catalunya que Teide, l’editorial de Vicens, publicava des del 1954 i on ja s’havien cobert les eres Medieval i Moderna... i tanmateix, va capgirar l’estudi de la història contemporània de Catalunya.
De fet el va fundar en més d’un sentit, si més no amb les regles que avui observem. Francesc Pi i Margall, Manuel Angelón o Antoni de Bofarull havien escrit sobre el seu passat immediat durant les dècades centrals del XIX, però avui situaríem la seva producció a cavall de l’assaig i la literatura. Ja al primer terç del segle XX, les noves històries de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili i de Ferran Soldevila s’aturaren a les portes de la contemporaneïtat. Els que treballem en aquest període patim el miratge que la nostra especialitat ha existit des de sempre, i no ens adonem del valor de ruptura.
Al seu torn, els actuals estudiants d’Història contemporània de Catalunya experimentaran algun déja vu en llegir els fragments que segueixen, extrets d’Industrials i polítics i d’altres obres de Jaume Vicens. Hi trobaran la primera formulació de la dualitat industrialització-Renaixença, la versió simplificada de la qual hauran sentit des d’escola, i hi reconeixeran de seguida els estadis d’evolució de la catalanitat política, del provincialisme al autonomisme. Fins i tot, hi veuran l’origen d’un cert estil en redactar obres d’Història, apassionat i llegidor. En canvi, potser ja no els resultaran tan familiars dos dels trets més marcats de l’historiador gironí: l’ambició de subjectar els processos històrics a lleis fixes i l’afany de totalitat.
Aquest recull ha volgut mostrar llums i ombres, troballes i relliscades, per tal de valorar l’evolució historiogràfica posterior a Vicens. Havia de ser així, perquè aquesta jornada acadèmica al voltant d’Industrials i polítics no busca lloar el seu autor, sinó entendre’l, situar-lo i valorar-lo en la seva mesura, sens dubte molt considerable. Es tracta, per resumir, d’acostar-s’hi amb la combinació de respecte, curiositat i esperit crític que constitueixen la seva millor herència.
