Les activitats alquímiques van estar relacionades amb els interrogants espirituals de l'ésser humà en la recerca d'una explicació de l'univers, i van presentar diferències notòries entre diverses cultures i moments històrics. Però l'abast de l'alquímia va anar molt més enllà de la recerca de l'elixir de la vida, la pedra filosofal o la transmutació de metalls en or, qüestions totes elles sovint més properes a les seves justificacions teòriques. La pràctica de l'alquímia va consistir en la manipulació i transformació de la matèria mitjançant processos de destil·lació, sublimació o calcinació, entre d'altres, en tallers dedicats que en ocasions van comptar amb importants patrons. Els alquimistes van buscar millorar procediments com ara els de tintura i de refinació dels metalls i van tractar d'obtenir tot tipus de substàncies, moltes d'elles destinades a l'aplicació mèdica. Al mateix temps, van desenvolupar un vocabulari i un llenguatge tècnic secrets per ocultar els seus coneixements als no iniciats. Sense dubte, l'alquímia va estimular la pràctica i la investigació empírica, aspecte que la relaciona amb la justificació de l'aplicació de coneixements científics per millorar l'existència humana.