Exposició: Espais d'experimentació: el laboratori de química a través de la història - Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Quan parlem de química, massa sovint associem aquesta ciència a fórmules abstractes a les pissarres, llibres o pantalles digitals, o a grans teories i models amb suport més o menys matemàtic. Ens és però més difícil pensar en la pràctica quotidiana dels químics, en els seus espais de treball, en la seva cultura material i els seus experiments. Encara ens resulta més difícil imaginar la vida quotidiana dels químics en el passat, i reflexionar fins a quin punt els químics i químiques actuals són hereus d’antigues cultures experimentals que poc a poc han forjat la identitat present d’aquesta ciència.

A través de la recerca que han fet els historiadors de la química en les darreres dècades, l’exposició ens transporta, com en un viatge al passat, als tallers alquímics i metal·lúrgics en els orígens de la química, però també a espais d’experimentació com el d’Andreas Libavius, considerat per a molts historiadors com un dels fundadors de la química com a branca del saber amb personalitat pròpia a finals del segle XVI. A través dels gravats i il·lustracions del segle XVIII, podem també reconstruir els experiments de química pneumàtica (la nova química dels aires que acabà per sempre amb la concepció de l’aire atmosfèric com a substància homogènia i simple). Viatgem així al laboratori de Joseph Priestley, com a pas previ per a endinsar-nos al laboratori del famós Antoine-Laurent Lavoisier, considerat per a molts com el pare de la química moderna, amb la seva teoria de la combustió, de l’acidesa i el desenvolupament de la nova nomenclatura. Tot un aparell teòric que no es pot entendre sense el seus sofisticats instruments i experiments al seu laboratori privat.

La química orgànica no seria segurament comprensible sense els anys daurats de Justus Von Liebig al seu laboratori de Giessen, amb els estudiants treballant activament en problemes de química animal i vegetal de l’època, i utilitzant instruments nous de fiabilitat analítica fins llavors insospitada. Tampoc la peculiar cultura experimental de la química física es podria entendre sense entrar per uns moments al laboratori de William Ramsay i examinar els aparells que va utilitzar per a la identificació dels gasos nobles a finals del segle XIX. Finalment, noves interseccions creatives entre la física i la química al segle XX es comprenen millor obrint les portes dels laboratoris de dos genis de la ciència com Marie Curie i Linus Pauling, i observem el seu treball quotidià amb materials radioactius i amb raigs X respectivament.

L’exposició pretén per tant animar als químics professionals, als estudiants de química i als de ciències en general a reflexionar sobre els orígens i evolució de la seva professió, a submergir-se en els espais que configuraren en el passat el treball quotidià al laboratori. Ens ajuda també a aplicar en aquest Any de la química, la famosa frase del cantant Raimon: “Qui perd els orígens, perd identitat”.