| L’any 1774 Priestley va visitar Paris i va informar Antoine-Laurent
Lavoisier (1743-1794) de les extraordinàries propietats d’un
nou “aire” que havia obtingut en escalfar la calç
de mercuri (l’òxid de mercuri vermell). L’any 1777
Lavoisier va identificar aquest nou “aire” com la part
eminentment respirable de l’aire atmosfèric i el va designar
amb el nom d’oxigen. Aquest vas ser un episodi crucial per la
nova química que va inaugurar Lavoisier i que va suposar una
veritable revolució en la física i en la química.
Aquesta revolució química va anar més enllà
del descobriment de l’oxigen i de disposar d’una teoria
per a la combustió i la calcinació. També va
proporcionar una teoria per a l’esta gasós, per a l’acidesa,
per a la composició de les substàncies i per a la respiració
i la fermentació. A més d’impulsar una metodologia
quantitativa per la química i el desenvolupament d’una
nova nomenclatura.
|
