La publicació el 1597 del llibre de text Alchemia escrit per Andreas Libavius (1555-1616) va suposar la presentació de la química com un conjunt de pràctiques que disposaven de certa metodologia per la seva execució, que es podien ensenyar de forma sistemàtica i que tenien determinades finalitats socials. El rerefons intel·lectual de Livabius, contrari a les idees de Paracels, era el seu convenciment de què no hi havia res transcendent o místic en la química. L’Alchemia va inaugurar tota una tradició de llibres de text de química que van ser claus per convertir-la durant els segles XVII i XVIII en una disciplina amb un discurs propi. En aquest mateix text es mostra el disseny d'un institut de química amb un laboratori principal que disposava d’una instrumentació completa que incloïa forns per a banys maria, banys de cendra i banys de vapor, aparells de destil·lació i sublimació, una llar de foc i balances analítiques.