El pensament del segle XVIII es va caracteritzar, entre altres coses, pel seu intent de fer encaixar tot allò conegut dins d'un tot sistemàtic i ordenat. És en aquest context que cal situar la taula d’afinitats de Etienne-François Geoffroy (1672-1731) en la que les substàncies estan ordenades seguint la seva tendència a combinar-se entre si. La taula publicada en l’Encyclopédie (1763) es mostra conjuntament amb un laboratori en plena activitat, donant a entendre que el coneixement químic estava fonamentat en el treball pràctic de laboratori. Abans del segle XVIII la química s’havia mostrat poc interessada per l’estat gasós. No obstant, a partir de la dècada del 1720 va sorgir un gran interès pel coneixement dels “aires” que es va convertir en una mena de competició per reconèixer els diferents gasos. Joseph Priestley (1733–1804) va ser un destacat protagonista d’aquesta recerca, a la qual va contribuir amb la construcció d’una instrumentació adient.