Si algun científic es pot considerar com l’”Einstein de la química” al segle XX, aquest és segurament Linus Pauling (1901-1994). Pauling combinà de manera magistral el seu coneixement dels raigs X com a mètode d’elucidació estructural de molècules complexes amb una sòlida formació en química orgànica i en química física. El seu laboratori esdevingué així un híbrid de diferents disciplines, una base experimental per a incorporar a la química elements fonamentals de l’àtom físic de principis del segle XX. D’aquí resultats espectaculars, com el seu llibre The Nature of the Chemical Bond (1939), la introducció de la física quàntica en els llibres de text de química general o la seva capacitat de divulgació de la seva recerca en obres com The Architecture of Molecules (1964).
Linus Pauling fou a més un científic i intel·lectual compromès amb el seu temps. Obtingué el premi Nobel de Química el 1954, però també el premi Nobel de la Pau el 1962, pel seu pacifisme i lluita contra la cursa armamentista i nuclear durant la Guerra Freda.