Aquest any hem volgut dedicar-li l'exposició bibliogràfica a Tomás Luis de Victoria per intentar pal·liar el desconeixement de la seva música entre el públic en general. No és, però, l'únic compositor de qui se celebra una efemèride. Potser els dos autors més importants d'enguany serien Franz Liszt, que el proper 22 d'octubre hauria complert dos-cents anys, i Gustav Mahler, de qui si l'any passat celebràvem els 150 anys del seu naixement, aquest fa cent anys de la seva mort.

Anant una mica més lluny en el temps, el mes d'agost es compliran 450 anys del naixement de Jacopo Peri, un dels primers exponents del Barroc italià. Ell és l'autor de la primera òpera completa que conservem: Euridice (1600). Un altre operista, el francès Ambroise Thomas (autor, entre d'altres, de l'òpera Hamlet) va néixer igualment el 1811.

També relacionats amb les arts escèniques estan els dos següents personatges: Nino Rota i Bernard Herrmann. Ambdós nascuts el 1911, són dos dels més grans compositors de bandes sonores del segle XX. El primer és conegut sobretot per la música del film El Padrí (1972), tot i treballar també a diverses pel·lícules de grans directors italians, com Il gattopardo (1963) de Visconti o La dolce vita (1973) de Fellini. I de Herrmann es recorden sobretot les seves col·laboracions amb Hitchcock: Vertigen (1958), Perseguit per la mort (1959) i Psicosi (1960) serien potser les tres més destacades, però un dels seus primers treballs, per exemple, va ser a Ciutadà Kane (1941). Relacionat amb el món del cinema, tot i que més indirectament, tenim Scott Joplin, nascut a Texas fa 150 anys, i de qui podem sentir vàries de les seves peces per a piano a la pel·lícula El cop (1973).

Ens queden per acabar dos compositors espanyols. Tenim per una banda l'organista i compositor aragonès Sebastián Aguilera de Heredia, nascut a Saragossa el 1561, i a l'altre extrem (cronològicament parlant) el basc Jesús Guridi, que va morir ara fa cinquanta anys.