Som la biblioteca que tenim
Només dues idees breus per presentar aquesta exposició i, sobretot, agrair-la als i les bibliotecàries qui sempre han estat al nostre costat, amb independència –s’ha de dir- de la poca o molta consideració que els hàgim tingut.
La primera idea: tot i que una Facultat és la institució que organitza la tasca docent més que no pas la recerca, i que posa el professorat al servei de l’estudiant, no cal que insisteixi a dir que ni el treball docent es pot fer sense els documents de la biblioteca, ni la qualitat de la docència té gaire més proves fefaents que les publicacions del seu professorat. De fet, l’actual Biblioteca de Ciències Socials va néixer, tal com és concebuda actualment, gràcies a l’ambició acadèmica de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Nosaltres vam servir d’alçaprem i de catalitzador per reunir les dues antigues biblioteques d’Econòmiques i de Dret, geloses de la seva pròpia tradició, fins a aconseguir aquesta gran realitat que és ara la suma de tot plegat. I, com mostrarà l’exposició, la Facultat hi ha portat estudiants, certament, però també la seva pròpia producció acadèmica i intel·lectual, com a prova de la qualitat del seu treball al llarg d’aquests 25 anys.
La segona idea: per a les biblioteques, tot i les moltes inversions que s’hi han fet, els temps mai no han estat bons. Sempre hem trobat que els laboratoris ens guanyaven la partida, i que érem els parents pobres de la universitat. Sempre he sentit la mateixa lamentació. Però ara, a més, amb l’accés digital i a distància als documents, i amb la necessitat de més espais de discussió pels estudiants més que no pas de llocs per a la lectura atenta, revistes i llibres semblen condemnats a perdre una nova batalla. I això seria un desastre. No sé com seran les biblioteques d’aquí a vint-i-cinc anys més, però si no hi ha revistes i llibres, que ningú no s’enganyi, tampoc no hi haurà ni bibliotecaris ni bibliotecàries. I si no hi són, ningú no es podrà ocupar de tenir al dia els nostres “laboratoris”. Ni, és clar, de tornar a preparar una exposició com aquesta.
Som la biblioteca que tenim, i el nostre futur està estretament lligat al de la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. Que tingui una llarga vida!
Salvador Cardús i Ros
Degà