Pere Calders, la RepĂşblica i la guerra : un tast de materials del Fons Calders
 |
Pere Calders, adoptant una postura napoleònica, a la masia de can Mauri, a Polinyà (Vallès Occidental), on passà llargues temporades durant la seva infantesa i joventut. Els seus pares apareixen a la dreta de la fotografia |
 |
Fotografia de joventut de Calders |
 |
Fotografia feta durant la guerra. Calders hi apareix acompanyat del seu amic Enric Cluselles |
 |
Diari Mercantil (7-IV-1933). Es tracta del primer article, amb il·lustraciĂł grĂ fica inclosa del mateix Calders, publicat al Diari Mercantil, i serveix d’exemple dels seus primers passos en el mĂłn del periodisme. L’autor s’hi burla del redemptorisme d’una associaciĂł naturista de Barcelona. El Diari Mercantil (publicat en catalĂ de l’1 de febrer de 1932 fins el 5 d’agost de 1933) fou una de les plataformes d’actuaciĂł del nucli generacional agrupat al voltant de Josep JanĂ©s i OlivĂ©, que comptĂ amb la col·laboraciĂł intensa de Calders, i que treballĂ per donar un nou impuls modernitzador a la cultura catalana. DesprĂ©s del tancament del Diari Mercantil, JanĂ©s impulsĂ l’Avui. Diari de Catalunya, de vida efĂmera, on tambĂ© col·laborĂ Calders. Uns anys mĂ©s tard, els Quaderns Literaris del mateix JanĂ©s publicaren els dos primers llibres de Calders, El primer arlequĂ i La Glòria del doctor LarĂ©n, ambdĂłs el 1936 |
 |
Diari Mercantil (9-V-1933). Al Diari Mercantil, Calders es farĂ cĂ rrec, entre d’altres coses, d’una columna dedicada a l’art, on publicarĂ un total de seixanta-nou articles. En el text que oferim, Calders defensa l’exploraciĂł artĂstica i literĂ ria del somni, iniciada per les avantguardes i sobretot pel surrealisme. Cal tenir en compte que Calders fou estudiant de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (l’Escola de Llotja) entre 1929 i 1934. Els articles sobre art publicats per ell al Diari Mercantil i a l’Avui hi tenen, doncs, una estreta relaciĂł |
 |
Diari Mercantil (23-V-1933). Calders intentarĂ impulsar el desenvolupament de la “institució” artĂstica catalana, i la crĂtica n’era un factor essencial. En aquest escrit, Calders impugna tant els crĂtics “optimistes” com els “pessimistes”, i demana una posiciĂł d’equilibri que doni lloc a una crĂtica professional, seriosa, “conscient de la seva missiĂł conductora i de selecció” |
 |
Diari Mercantil (16-V-1933). Un altre dels centres d’interès de Calders serĂ la premsa humorĂstica. Ell mateix publicarĂ dibuixos i caricatures a La Veu de Sant MartĂ (en un nĂşmero del febrer de 1933) i impulsarĂ GrĂ cia-Rambles (se’n publicaren cinc nĂşmeros el 1934). DesprĂ©s de l’inici de la guerra publicarĂ nombrosos acudits grĂ fics al Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat CatalĂ , a Mirador i MeridiĂ , dirigirĂ el cèlebre Papitu, i sobretot modernitzarĂ l’humor literari i grĂ fic de L’Esquella de la Torratxa, que viurĂ la seva millor època |
 |
Avui. Diari de Catalunya (21-X-1933). Conte d’Anton TxĂ©khov traduĂŻt per Calders i publicat a la pĂ gina que l’Avui, successor del Diari Mercantil i dirigit tambĂ© per JanĂ©s i OlivĂ©, dedicava a l’humor. L’humorisme de l’autor rus s’hi emparenta Ăntimament amb el de l’escriptor catalĂ . En aquest diari Calders tambĂ© hi publicarĂ , a mĂ©s de crĂtica d’art i d’alguns reportatges, per primer cop un conte, “Històries de fantasmes o el capilar “Estrella”” (4-XII-1933) |
 |
Prova grĂ fica d’un cartell de Calders, destinat segurament a un concurs dedicat al cartell turĂstic. A mĂ©s dels estudis a Llotja i la tasca de crĂtic d’art, Calders treballarĂ durant els anys trenta com a dissenyador professional |
 |
La Veu de Sant MartĂ (17-II-1933). Primer acudit grĂ fic de Calders a la premsa |
 |
GrĂ cia-Rambles (7-IV-1934). Calders intentarĂ impulsar al setmanari GrĂ cia-Rambles el que ell anomenava “humorisme pur”, deutor de la tradiciĂł de la premsa humorĂstica, d’Un tros de paper al Cu-Cut! i Papitu, i influĂŻt tambĂ© pels dibuixos de Xavier NoguĂ©s i l’humor del Grup de Sabadell. Però l’imperatiu bèl·lic el durĂ ben aviat a posar l’humorisme al servei de la polĂtica, sobretot a Mirador, MeridiĂ , el Diari de Barcelona i L’Esquella de la Torratxa |
 |
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (8-XI-1936). Bon exemple de l’humor caldersià al servei de la defensa de Catalunya i de la República |
 |
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (1-XII-1936) |
 |
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (22-XII-1936). La denominació de “quinta columna” feia referència a aquelles persones de la reraguarda que eren favorables a l’exèrcit enemic |
 |
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (15-VI-1937) |
 |
L’Esquella de la Torratxa (5-III-1937). “Les armes al front” fou una crida que demanava a la poblaciĂł que lliurĂ©s totes les armes que posseĂs per tal que fossin enviades al front de batalla |
 |
L’Esquella de la Torratxa (9-VII-1937). L’acudit fa referència a la mancança de productes alimentaris al mercat |
 |
L’Esquella de la Torratxa (30-VII-1937). Al·lusiĂł als canvis de camisa polĂtica a la reraguarda segons les evolucions de la guerra |
 |
L’Esquella de la Torratxa (1-X-1937) |
 |
L’Esquella de la Torratxa (19-VIII-1938). Les crĂtiques a la no ingerència del “Comitè d’Intervenció”, situat a Londres i creat per evitar la internacionalitzaciĂł de la guerra, seran constants a la premsa de l’època |
 |
L’Esquella de la Torratxa (9-XII-1938) |
 |
L’Esquella de la Torratxa (16-IV-1937). S’hi al·ludeixen les sirenes que alertaven de la presència de l’aviació enemiga, algunes de les quals no se sentien amb prou força. És també un exemple del joc que estableix sovint Calders entre el sentit literal i el figurat de les paraules i de les frases fetes |
 |
L’Esquella de la Torratxa (23-VII-1937). Auca amb dibuixos de Calders i amb text d’Avel·lĂ ArtĂs-Gener, “TĂsner”, amic de Calders. Quan el Sindicat de Dibuixants Professionals primer, i desprĂ©s la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC, s’encarregaren de L’Esquella de la Torratxa, aquesta visquĂ© una de les seves millors èpoques, amb un humor modernitzat. El tiratge passĂ de 2.500 exemplars a gairebĂ© 70.000. Aquest èxit es deu sobretot a l’habilitat del tĂ ndem Calders-TĂsner, especialment abans que s’apuntessin com a voluntaris a l’exèrcit de la RepĂşblica, que en el cas de Calders fou desprĂ©s de l’estiu de 1937 |
 |
L’Esquella de la Torratxa (12-II-1937). Calders també escrivà algunes proclames antifeixistes a L’Esquella signant “Gaeli” (nom que reapareixeria a la novel·la Gaeli i l’home déu, escrita el 1938 però publicada molt més tard) |
 |
Meridià (11-III-1938). Conte de Calders amb la guerra com a escenari. La il·lustració és del seu amic Enric Cluselles, amb qui creuà la frontera en direcció a l’exili francès, per passar després, en el cas de Calders, a Mèxic, on visqué exiliat fins el 1962, any en què retornà a Catalunya |
 |
MeridiĂ (23-IX-1938). La guerra a Espanya Ă©s presentada per Calders com una anticipaciĂł de la Segona Guerra Mundial, tal com era previsible |
 |
Portada del primer llibre de contes de Calders, El primer arlequĂ, publicat als Quaderns Literaris de Josep JanĂ©s el 1936 |
 |
Portada de la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén, publicada també als Quaderns Literaris el 1936 |
 |
Portada d’Unitats de Xoc (1938), les cròniques de guerra de Calders, un encà rrec de la Institució de les Lletres Catalanes |
 |
Manuscrit del llibre Unitats de xoc |
 |
Ressenya de Rafael Tasis sobre Unitats de Xoc. El pare de l’autor, Vicenç Caldés i Arús, que també era escriptor, tingué sempre cura de guardar en à lbums tots els textos dedicats al seu fill |
 |
Manuscrit de la novel·la Gaeli i l’home déu, escrita el 1938 però que no fou publicada fins el 1986 |
 |
Nota de Calders damunt el paquet on el seu pare guardà la novel·la inèdita Gaeli i l’home déu. El fons documental del seu pare es conserva també a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB |
