Lupa binocular

Tipus: Lupa binocular

Model: Desconegut

Número de sèrie: 69513

Fabricant: Carl ZEISS

Lloc de fabricació: República Federal d’Alemanya

En l’estereomicroscopi, la visió és per reflexió, cosa que permet veure els objectes naturals. Té un inversor que permet veure la imatge “del dret”, facilitant les manipulacions que es realitzen amb la lupa.

L’observació és, generalment, de conjunt, degut al seu camp ampli; així, una mosca domèstica col·locada a la platina de l’estereomicroscopi ens dóna una visió completa de l’animal amb una talla superior als 10cm. En el microscopi només seria possible veure, fins amb els augments més petits, una part de les ales, i perquè són molt transparents.

La visió estereoscòpica, o sensació de relleu, només s’aconsegueix quan a cada ull li arriben imatges diferents de l’objecte, i és per això que la lupa binocular té dos sistemes òptics diferents: cada ull rep una imatge per separat, que és captada per cada sistema òptic, i amb la convergència necessària per produir una visió correcta.

Aquest aparell té una àmplia capacitat de moviment, cosa que permet poder observar petits animals en el seu medi.

La lupa binocular es fa servir per observar-ho tot: un tros de paper, un cabell obert, un teixit, una ratlla de bolígraf i una altra de llapis, paper quadriculat... s’ha de fer servir, en definitiva, per a l’observació dels petits detalls, en totes les disseccions o estudis morfològics tant animals com vegetals.

La lupa binocular és un instrument per a l'observació tridimensional de petits cossos. No requereix que la llum travessi la mostra, de manera que es poden observar objectes opacs, a diferència del que passa amb el microscopi. En una lupa binocular es distingeixen dues parts diferents: òptica i mecànica.

Part òptica: està composta per dos sistemes òptics que han de convergir sobre la mostra, perquè cada ull rebi una imatge i s'aconsegueixi la visió estereoscòpica de l'objecte. Cada grup òptic està constituït per un ocular, un objectiu i un cos inversor.

• Oculars (1). Són dos grups de lents que proporcionen augments, estan muntades sobre sengles tubs que es poden desplaçar per ajustar la seva posició a la distància entre pupil·les de l'observador i aconseguir una bona visió estereoscòpica.
• Objectius (2). Són sistemes de lents que proporcionen augments.
• Cossos inversors (3). Són dos grups de lents que no proporcionen augments, però inverteixen la imatge perquè l'observador pugui percebre-la en la seva posició correcta (en cas contrari seria una imatge invertida).

El nombre d'augments que proporciona el sistema objectiu-ocular de la lupa sol ser de 20x, encara que n’hi ha d’altres.

Part mecànica: serveix de suport a la part òptica i permet la manipulació de l'instrument.

• Cos o columna (4). És un cilindre metàl·lic que permet el desplaçament en alçada del cos de la lupa i el gir complet sobre l'eix de la columna.
• Braç o suport (5). És una peça encaixada a la columna, que llisca sobre la mateixa i suporta els grups òptics.
• Comandament de bloqueig (6). Cargol que permet desplaçar o bloquejar el braç a dreta i esquerra, fins i tot per observacions fora de la platina.
• Anell de subjecció (7). Permet col·locar la lupa a l'alçada òptima sobre la columna.
• Comandament d'enfocament (8). Permet l'enfocament sobre diverses zones de la mostra en moure els grups òptics mitjançant un sistema d'arrossegament per cremallera i cua de milà.
• Platina (9). Placa de vidre esmerilat sobre la qual es col·loca la mostra. Es pot substituir per altres de diferents colors per a millorar l'observació per contrast. Sobre ella es disposen dues pinces (10) per a la subjecció de les mostres.
• Base (11). Peça robusta i pesada sobre la qual s'insereix la columna i que dóna suport a l'instrument.

Maneig de la lupa binocular

La lupa binocular és un instrument de precisió que no ha de ser sotmès a cops ni fortes vibracions i que es manejarà sense forçar cap mecanisme. Per aconseguir una bona observació s’han de seguir aquestes instruccions en el mateix ordre que figuren:

• Es col·loca una mà sota el cos de la lupa (grups òptics) per subjectar i, amb l'altra mà, es deixa anar el comandament de bloqueig perquè el suport pugui lliscar sobre la columna.
• Es mou el cos de la lupa sobre la columna fins que estigui situat 5 o 6 cm sobre de la platina i s'estreny de nou el comandament de bloqueig.
• Es deixa anar l'anell de fixació i es bloqueja just sota el braç. A partir d'aquest moment es pot afluixar el comandament de bloqueig per "escombrar" a dreta i esquerra de la mostra.
• Es col·loca la mostra sobre la platina i, si cal, se subjecta amb les pinces.
• Mirant pels oculars, es mou el comandament d'enfocament fins a obtenir una bona imatge. És aconsellable realitzar l'enfocament només amb l'ull dret i després corregir la diferència de visió amb l'anell corrector, que es troba al voltant de l'ocular esquerre.
• La il·luminació de la mostra pot ser natural, mitjançant la llum d'una finestra, o bé artificial, recorrent a un llum auxiliar situat al lateral. Alguns models incorporen dues petites bombetes que permeten una il·luminació des de sobre o des de sota la platina.