La Literatura
Trobaire fo dels premiers c'om se recort
En un text medieval occità que recrea la vida -fictícia- d’un dels primers trobadors, Marcabrú, se’l defineix com a “trobaire”, com l’iniciador d’una nova activitat. La lírica trobadoresca,que marca un abans i un després de la creació literària i musical de l’Edat Mitjana, va irrompre en el món romànic amb tanta vitalitat que va crear models literaris que avui encara són imitats, comentats i estudiats.
La poesia dels trobadors és una poesia laica, aristocràtica i composada en occità. La seva innovació rau en que, malgrat haver assimilat la tradició mètrica i musical d'origen llatinomedieval i litúrgic, no ha triat la lengua llatina per a l'expressió poètica. L’etimologia de “trobador” ens remunta a l’activitat musical de “tropare”, un sistema dinàmic d’imitació melòdic i textual d’origen litúrgic.
Els trobadors i els "autors" medievals entenien l'activitat creadora no com a quelcom necessàriament nou, sinó com una elaboració dins un desenvolupament temàtic amb unes bases fixades d'antuvi. A tal fi, l'"autor" està obligat a dirigir l'activitat creadora cap a altres camps més enllà al de l'estricta creació temàtica: a l'aspecte retòric formal del discurs; a l'ideològic quant a la concepció del seu entorn; i al tractament psicològic dels personatges.
L'originalitat poètica en la lírica trobadoresca rau en la projecció de la personalitat creadora del trobador sobre una tradició retòrica: els clixés retòrics són modificats per l'estil personal. Per a uns, el contingut d'aquesta lírica es redueix a variacions sobre un tema donat (Avalle i Dragonetti); per a altres és una qüestió de poètica intercativa en el sentit formal (Zumthor i Pasero); i uns altres creuen que el món de la literatura medieval és un reflex del món de "l'autor", ja sigui el món real o l'imaginari (Duby). Encara que el punt de partença siguin els mateixos textos medievals, cada opció epistemològica dirigeix la seva interpretació cap a objectius diferents i distants, resultant-ne, doncs, conclusions diferents i, molt sovint, contraposades. L'originalitat per als trobadors no ha estat crear un nou model diferent al clàssic, sinó en ultrapassar-lo partint de l'univers poètic de la imitació. Aquest procés retòric suposa una dialèctica entre els models emprats i els elements que genera el trobador en una nova obra, i això cal entendre ho no només en una pla literal o lèxic, sinó també pel que fa als aspectes retòrics i ideològics, arquitectònics i lèxics, mètrics i melòdics i, finalment, rítmics/prosòdics...
