EXCAVACIONS A SIRIA I TURQUIA DES DE LA UAB: EL SAPPO FA 25 ANYS
El grup de recerca Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament de Prehistòria de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El grup de recerca SAPPO inicia les seves activitats arqueològiques al Pròxim Orient a la tardor de l’any 1989, ara fa vint i cinc anys, i des de llavors ha tingut una recerca continuada, amb excavacions arqueològiques estables a les regions del llevant Nord, en particular a Síria i Turquia. Des de 2005 el seminari és Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya i recentment ha estat de nou validat (2014 SGR 1248).
Hem tingut la sort de desenvolupar una línia de recerca estable sobre l'origen i la consolidació de les societats agrícola ramaderes amb treballs de camp en aquestes dues àrees geogràfiques, realitzades amb un alt grau de cooperació entre equips i investigadors independentment de la nacionalitat o altres característiques, la qual cosa sense dubteu ha enriquit la seva execució.
En les últimes dècades i en aquesta zona geogràfica concreta, s’han desenvolupat projectes que a més de les raons científiques s'unien els aspectes preventius/salvament contribuint doncs de manera doble a la conservació i coneixement del patrimoni històric i arqueològic d’aquest països que es també de la Humanitat.
El SAPPO ha desenvolupat una línia de treball centrada en l'origen i la consolidació de les societats agrícoles en aquestes àrees geogràfiques. La nostra orientació i concepció de l'arqueologia han motivat que paral·lelament al desenvolupament de la línia s'hagi constituït un equip de recerca d'orientació interdisciplinària . Ha desenvolupat una forta acció a l’exterior i per tan manté un alt grau de internacionalització amb projectes /convenis (actuals i passats ) amb equips de França (Université Lyon-2; Paris X; CNRS; Institut Prehistòria Oriental) Bèlgica (Université de Liège); Síria (University of Damascus, DGAM) Turquia (University of Istanbul); Holanda (Rijjs Museum University of Leiden) entre altres.
L’anàlisi s’ha centrat en l’estudi de la “revolució neolítica”. És a dir els canvis en la producció de subsistència (agricultura i ramaderia) en el marc de la transformació global de l'estructura social, cultural i econòmica dels agricultors incipients. Lògicament l'anàlisi paleobotànica i arqueozoològica era primordial per a aquesta recerca, però es va buscar la seva interrelació amb els altres àmbits d'estudi com el tecnològic, les formes d'habitabilitat, … en general per tant, es vol incidir en una aproximació total que a partir de les dades i del registre pogués facilitar l'aproximació a l'evolució social, cultural i econòmica dels primers agricultors.
S’ha prioritzat l'excavació i l'estudi de jaciments, de recerques, o d'estudis de problemàtiques històriques que se situen tradicionalment a la franja temporal dels 12000 -5000 cal BC, a la zona Llevant Nord es donen aquests processos.
Així des de l'any 1989 fins a l'actualitat s'han pogut investigar, amb intervenció arqueològica inclosa, les següents operacions/projectes:
LA ZONA DE LA VALL DE L’ÈUFRATES (SÍRIA):
Tell Halula (Menbij, Síria)
Més concretament , l'excavació de Tell Halula ha estat dirigida per M. Molist ( UAB ) des de 1991 fins a 2011, en el marc d'un acord de cooperació entre el UAB i la DGAM - Directorate -General of Antiquities and Museums, Ministry of Culture, Syria.
Les nombroses campanyes realitzades al jaciment han permès documentar un complex jaciment amb cronologies que s’inicien al PPNB mig fins al Halaf Final. Més concretament a la zona sud és on s’han documentat els nivells més antics de l'assentament de Tell Halula que han permès documentar part de l'estructura del poblat. Aquest presenta una distribució molt ordenada de les diferents cases , amb una estructuració homogènia caracteritzada per la seva disposició en filades de direcció est- oest , amb les seves obertures o entrades al costat de migdia o de llevant.
Les cases presenten petits espais de circulació entre aquestes, mentre que al davant, l'espai és molt més ampli i és aquí on es realitzen moltes de les tasques de producció (manipulació i tractament dels animals, talla de sílex per a la fabricació d'eines, assecat de cereals , ... ) . En aquestes últimes campanyes s'ha pogut també completar de manera molt significativa el coneixement de la casa. És a dir , conèixer l'existència d'un model arquitectònic molt utilitzat entre els pobladors donada la gran homogeneïtat documentada . La casa té una planta rectangular, amb diverses habitacions - de tres a cinc -i una superfície construïda i coberta entre 30 i 50 m2 en total. S'han documentat uns procediments de construcció (parets de toves o tàpia, sòcols en pedra o tova en funció del basament, .... ) i d'acabat ( arrebossat intern de calç , en algunes cases amb el terra o les parets pintades , ... ) que permeten evidenciar el mestratge dels constructors. En aquest context destaca la documentació d'un ritual funerari molt constant i homogeni que vincula directament l'espai de la vida i de la mort . En efecte, es tracta de sepultures individuals i primàries que es dipositen a l'interior de les diferents cases. L'excavació en extensió que hem realitzat en les últimes campanyes ha permès constatar aquest fenomen en totes les cases , i que el ritual i els gestos funeraris són idèntics . De manera molt resumida es tracta d'una fossa excavada al terra de la casa on es diposita el cadàver en posició flexionada i embolicat en un sudari ( en diverses sepultures s'ha documentat excepcionalment , el teixit de lli que feia aquesta funció). La riquesa documental d'aquestes pràctiques funeràries està facilitant, en l'última dècada una major aproximació a alguns dels aspectes econòmics o socials d'aquestes poblacions. Aquesta, a més, ens apareix reforçada per la presència d’estructures col·lectives com és el cas del mur de contenció que estructura part del jaciment.
La continuïtat d’ocupació fins al 5.300 cal BC permet documentar, en diversos punts del jaciment, tota la seqüència associada a l’adopció i difusió de la ceràmica en el marc d’unes comunitats agrícoles i ramaderes amb unes evidències constructives força diversificades i oportunistes. Les evidències d’ocupació Pre-Halaf i Halaf permet també veure les transformacions econòmiques i simbòliques d’aquests grups, així com entendre el paper del riu Èufrates en aquest entorn.
Tell Amarna (Carquemish, Síria),
L'estudi i sondeig dels nivells Halaf de Tell Amarna han estat realitzats pel Dr. W. Cruells ( UAB ) des de 1996 fins a 1998, en el marc d'un acord de cooperació entre el UAB i la Universitat de Liège (Bèlgica) . Els treballs de prospecció i sondeig en aquest jaciment van permetre recuperar una seqüència de materials atribuïts al Halaf mig, en un moment de consolidació de les pràctiques agrícoles i ramaderes i amb un gran desenvolupament tecnològic ben documentat en el cas de la producció ceràmica.
LA ZONA DE LA VALL DE L’ÈUFRATES (TURQUIA):
Akarçay tepe (Sanliurfa, Turquia).
Els treballs en el jaciment d’Akarçay Tepe han estat dirigits per N. Balkan - Atli i M. Osbasaran (Universitat d'Istanbul) i M. Molist (UAB) des de 1999 fins a 2008, en el marc d'un acord de cooperació entre el UAB i la Universitat d'Istanbul. Els treballs, iniciats en el marc d’una campanya de salvament per als jaciments amenaçats per la construcció dels pantans de Karkemish i Birecik (tots dos a la província de Sanliurfa) van permetre establir una col·laboració amb el departament de Prehistòria de la Universitat d'Istanbul per tal d’estudiar el jaciment d’Akarçay Tepe.
Les excavacions realitzades han permès documentar un registre especialment ric , amb una bona conservació de les restes arquitectòniques i, en general , de la totalitat dels elements que permeten conèixer tant les formes de vida , la dinàmica econòmica , i una aproximació a les característiques socials dels primers agricultors . Les troballes inicials van mostrar ràpidament una documentació excepcional per a l'horitzó més antic del poblat , tradicionalment anomenat PPNB o Pre Pottery Neolithic B, amb una coincidència en la franja inicial ocupada amb una cronologia situada entorn del PPNB mig i recent fins a un moment de Neolític ceràmic avançat.
DJEZIREH I VALL DEL KHABUR (SIRIA)
En el marc de cooperació entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Liège (Bèlgica) s’ha portat a terme l'excavació de Chagar Bazar. Des del 1999 i fins el 2010 els treballs al sector prehistòric s’han realitzat de forma pràcticament ininterrompuda, i han estat dirigits pel Dr. Walter Cruells.
En un primer moment, entre 1999-2001 l’actuació es va centrar en la revisió de la seqüència estratigràfica realitzada per Max Mallowan al 1935 en el conegut Prehistoric pit. A partir del 2002 es va programar una excavació en extensió coneguda com a Chantier F i que va permetre documentar una seqüència de més de 12 metres de potència estratigràfica. Aquestes ocupacions amb les successives evidències arquitectòniques s’inicien entorn el 6200 i s’acaben al 5300 cal BC i ens ajuden a conèixer els moments formatius de l’horitzó Halaf (Proto-Halaf) fins a la seva desaparició al Halaf final, documentant importants canvis en les estratègies econòmiques i tecnològiques d’aquests grups de la zona més mesopotàmica.
SIRIA CENTRAL: ÀREA DESÈRTICA I ESTRIBACIONS.
El projecte arqueològic a Umm el Tlel (Palmira, Síria) es realitza en cooperació amb la Universitat Paris X i el Museu de Damasc mitjançant un projecte de prospeccions arqueològiques i I finalment, els treballs de revisió del jaciment de Umm el Tlel i la campanya de prospecció ha estat dirigida pel Dr. F. Borrell (UAB) des de 2007 fins a 2010, en el marc d'un acord de cooperació entre el UAB i la DGAM (Dr. Heva al Shakel) i CNRS (Prof Éric Boëda).
A la zona próxima de Palmira, l’excavació del jaciment de Umm el Tlel (Oasis d’El Kowm, Síria) ha permès documentar la perduració d'unes comunitats amb dinàmiques socials i econòmiques adaptades a un entorn més àrid s'han proposat i s'han sustentat sobre registres arqueològics com els provinents de la regió de l'oasi de d'El Kowm (Síria Central). És per això que es recupera el treball en aquesta zona desenvolupant una anàlisi més en profunditat d'un hàbitat, Umm el Tlel i sobretot analitzant les àrees de captació de material primera silícia i el procés de treball que generaven en els afloraments.
ALGÈRIA:
En aquest país i sota la direcció de M. Molist i O. Vicente s’endegà el Projecte Patrimonio y TIC en la cooperación para el desarrollo cultural de Argelia amb el suport de la Xarxa Vives Universitats, AECID, Agència Catalana de Cooperació. I amb la participació del departament d’arqueologia de la Universitat Abou Bekr Belkaïd de Tlemcen.
Més concretament i juntament amb la universitat de Tlemcen s’ha treballat, a través de la prospecció arqueològica i la pràctica docent, per tal d’aprofundir en el procés d’aparició de la ceràmica impresa, la industria lítica polida, la industria òssia i la talla laminar i microlaminar sobre sílex ja que són aquestes les restes materials que principalment caracteritzen el neolític a Algèria. Les ocupacions principalment en cova i abric des de l’Atles a la costa Mediterrània permeten la documentació de les practiques agrícoles i ramaderes, aquestes complementades amb la caça i la recol·lecció.
A MODE DE VALORACIÓ
Cal assenyalar que aquesta tasca d'investigació ha estat combinada de manera permanent amb actuacions de divulgació i difusió de les corresponents investigacions en els respectius països i àrees urbanes on s’ha efectuat la recerca arqueològica.
Aquest breu text reuneix de manera simplificada les investigacions i resultats d'un extens equip d'investigadors . Des de fa anys amb companys essencialment de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona ) i del MAC ( Museu d'Arqueologia de Catalunya ), formem l'equip d'investigació SAPPO que amb l'esforç col · lectiu i la renovació generacional , tenim la sort i la voluntat de poder investigar directament en les zones del Llevant Nord i Anatòlia.
Agraïm a tots ells la seva dedicació i activitat investigadora molt sovint realitzada en condicions poc òptimes.
