El rellotge de sol de les Facultats de Ciències i Biociències

 

El nostre rellotge de sol indica el temps universal, això és, el temps oficial menys una hora, a l'hivern (menys dues, a l'estiu). A diferència dels tradicionals, durant tot l'any marca l'hora exacta. També indica el signe del zodíac i la corresponent estació de l'any. Per aconseguir tot això es paga, naturalment, un preu: el nostre rellotge no aprofita pas totes les hores de sol, com explicarem més endavant.

 

Ha estat dibuixat amb el plotter del Centre de Càlcul de la UAB. Prèviament, però, s'ha hagut de calcular amb precisió l'angle que forma la perpendicular a la paret amb la línia nord-sud (40,3 graus cap a l'oest) i s'han hagut de conèixer molt exactament les coordenades geogràfiques del lloc (latitud 41 graus, 30 minuts, 12 segons; longitud 2 graus, 6 minuts, 24,5 segons, a l'est de Greenwich).

 

Ara explicarem el funcionament d'aquest rellotge. El que assenyala l’hora, aquí, no és l'ombra d'una tija (la qual dóna una direcció) sinó l'ombra d'un punt. Quan l'ombra d'aquest punt cau fora del quadre del rellotge, aquest no marca res. El gnòmon tradicional s'ha substituït per una peça metàl·lica representada a la figura 9. El punt que marca l'hora és l'ombra del vèrtex que al gràfic ve designat per la lletra A. Les línies horàries tenen forma de 8 (vegeu fotografia). Les de traç continu corresponen a les hores i les discontínues a les mitges hores. Aquests vuits tenen una branca pintada de vermell i una altra pintada de negre. A l’hivern i a la primavera s'han de mirar només les línies negres i prescindir totalment de les vermelles (com si no hi fossin). A l'estiu i a la tardor, a l'inrevés, s'ha de prescindir de les negres i mirar només les vermelles. La fotografia que acompanya aquest article va ser presa el dia 17 de juny a les 4 hores de la tarda (14 hores de temps solar mitjà, ja que els nostres governants, com els de molts països d’Europa, han manat que anem, a l'estiu, dues hores avançats respecte del sol). Les línies horàries que llavors valien eren les negres (hivern i primavera). Observeu que l'ombra del vèrtex A és sobre les 14 negres. Observeu, a més, que aquesta ombra és situada sobre una franja que va de Gemini a Cancer. Això indica que el signe corresponent era un d'aquests dos. Ara bé, el rellotge també diu que Gemini correspon a la primavera i Cancer a l'estiu. El 17 de juny érem a la primavera i al signe de Gemini. Observeu també que l'ombra és molt a prop de la línia inferior que va de Cancer a Gemini. Aquesta línia correspon al solstici d'estiu que seria pocs dies després (21 de juny).

 

Diguem, finalment, que els signes del zodíac hi apareixen escrits en llatí: Aries, Taurus, Gemini, Cancer, Leo, Virgo, Libra, Scorpius, Sagittarius, Capricornus, Aquarius, Pisces. El rellotge porta la següent inscripció d'Horaci: Urget diem nox et dies noctem (la nit persegueix el dia, i el dia la nit). (1)

 

 

 

 

 

(1) Extracte de la conferència “Rellotges de sol” pronunciada per Joan Girbau el 15 de novembre de 1988 a la Facultat de Ciències arran de la festivitat de St. Albert Magne.

Campus d'excel·lència internacional U A B