“A mainspring of economic growth is new technology, and while this
technology offers the potential for slowing the dangerously rapid
consumption of finite resources, it also entails high risks, including
new forms of pollution and the introduction to the planet of new
variations of life forms that could change evolutionary pathways.”

WCED. (1987). Our Common Future. Par. 14.

El llibre «Els transgènics i la seva patentabilitat. Les repercussions per als dres humans» escrit per Júlia Lladós ens presenta, en forma objectiva i desapassionada, però extraordinàriament directa, tota la problemàtica que envolta la biodiversitat en relació als productes modificats genèticament. No és un llibre fàcil. No ho ha estat la recerca sots jacent ni les reflexions que ens genera el veure fins a quin punt la seva possible patentabilitat juga a favor o en contra d’un millor desenvolupament sostenible en el temps de la globalització i quines implicacions té tot això respecte dels drets de les persones. Són substancialment diferents els àmbits d’anàlisi emprats en aquesta obra: jurídic d’una banda i econòmic d’una altra, a més a més de llindar amb un rerefons ètic que hi és present des de la primera pàgina.

Però si no és un llibre fàcil, és una obra necessària i rigorosa. L’autora la desenvolupa conjuminant els diferents nivells de regulació jurídica que es superposen i que cal clarificar per arribar a conclusions coherents i que permetin marcar uns llindars pertinents a l’acció dels agents econòmics que incideixen, en aquest món tant ric d’una banda i tant pobre d’una alta, en la procura d’una alimentació sostenible que hauria de ser la premissa de tota l’acció humana, institucional i privada, dirigida a obtenir un mínim de dignitat global pel que fa al dret a una vida digna de cada individu.

Júlia Lladós ha continuat investigant en aquesta complexa línia. Desprès d’una primera etapa, en què es va graduar en Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, ara fa el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, treballant sobre “Sustainability, European Law and Food Waste Prevention” en el marc del Centre d’Estudis de Drets Humans i la Càtedra Jean Monnet ad personam que ostento. Entremig, un Màster en la Universitat del País Basc i un altre a la Politècnica de Catalunya, han facilitat el trànsit, de la Ciència Política al Dret. També cal tenir en compte, per entendre el seu àmbit de treball, el seu pas per les Nacions Unides, la Creu Verda Internacional i la Diputació de Barcelona. Fou en rebre el Premi de Recerca en Drets Humans 2013 de la Generalitat de Catalunya que vaig tenir l’ocasió de llegir-la, primer, i de conèixer-la, quan el Premi li fou atorgat per unanimitat del jurat. I la satisfacció de poder-la posteriorment incorporar dins l’equip de treball de la Càtedra Jean Monnet com a investigadora on desenvolupa, a més a més de la seva tesi, la recerca pròpia dels Projectes de la Càtedra.

Dra. Teresa Freixes
Catedràtica de Dret Constitucional (UAB)
Catedràtica Jean Monnet ad personam

SINOPSI
El present estudi analitza la qüestió de l'enginyeria genètica aplicada a l'agricultura. En concret, s'exposen els diferents processos de producció i tipus de transgènics, i com, amb l'entrada en vigor de l'Acord sobre els aspectes dels drets de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç el 1995, els OGM es converteixen en un bé d'interès privat, patentable sense reserves. Per això, l'aparició de l'esmentat Tractat, fa ja més d'una dècada, posa en dubte el compliment d'aquells instruments de protecció de la diversitat biològica dirigits a garantir la seguretat en la biotecnologia moderna, motiu pel qual se n’avaluen les interaccions. Així mateix, també es revisen els nous protocols resultants de la COP 10 celebrada l'any 2010 a Nagoya, que suposen un canvi de discurs quant a les esmentades sinergies, tot i no haver entrat en vigor fins a la data. Si bé en un inici la voluntat teòrica de la biotecnologia agrícola era "curar" la fam al món, l'Acord sobre els ADPIC fa discutible aquest propòsit a la praxi. D'aquesta manera, la competitivitat comercial posa en risc el medi ambient en general, i la diversitat biològica en particular, i comporta conflictes socials. En conclusió, el projecte subratlla la necessitat d'assegurar el compliment de la normativa internacional de protecció de la diversitat biològica, així com d'establir garanties per a l'anteposició del principi de precaució. A més, es recomana la gestió pública dels transgènics i la intervenció en l'actual model de producció de transgènics, via moratòria de facto, fins a posar fi als riscos ambientals i socioeconòmics que actualment se'n deriven i que posen en dubte la garantia dels múltiples drets humans implicats en aquesta qüestió i, en especial, el dret a un medi ambient adequat, essencial per a la supervivència i prius per al gaudi de qualsevol dret humà.

RESUMEN
El presente estudio analiza la cuestión de la ingeniería genética aplicada a la agricultura. En concreto, se exponen los diferentes procesos de producción y tipos de transgénicos; y cómo, con la entrada en vigor del Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio en 1995, los OGM se convierten en un bien de interés privado, patentable sin reservas. Por ello, la aparición de dicho Tratado hace ya más de una década pone en duda el cumplimiento de aquellos instrumentos de protección de la diversidad biológica dirigidos a garantizar la seguridad en la biotecnología moderna; motivo por el cual se evalúan sus interacciones. Asimismo, también se contemplan los nuevos Protocolos resultantes del COP 10 celebrado el año 2010 en Nagoya, que suponen un cambio de discurso en cuanto a dichas sinergias se refiere, aun y no haber entrado en vigor hasta la fecha.
Si bien en un inicio la voluntad teórica de la biotecnología agrícola era "curar" el hambre del mundo, el Acuerdo sobre los ADPIC hace discutible este propósito a la praxis. De este modo, la competitividad comercial pone en riesgo al medio ambiente en general, y la diversidad biológica en particular; y conlleva conflictos sociales. En conclusión, el proyecto subraya la necesidad de asegurar el cumplimiento de la normativa internacional de protección de la diversidad biológica así como de establecer garantías para la anteposición del principio de precaución. Además, se recomienda la gestión pública de los transgénicos y la intervención en el actual modelo de producción de transgénicos, vía moratoria de facto, hasta poner fin a los riesgos ambientales y socioeconómicos que actualmente se derivan de ellos y que ponen en duda la garantía de los múltiples derechos humanos implicados en esta cuestión y, en especial, el derecho a un medio ambiente adecuado, esencial para la supervivencia y prius para el disfrute de cualquier derecho humano.

ABSTRACT
This project examines the issue of genetic engineering applied to agriculture. Specifically, it outlines the different kinds of GMOs and production processes and discusses how, since the Agreement on Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (TRIPS) entered into force in 1995, GMOs have become a commodity of private interest and patentable without reservation. Therefore, the application of this treaty for over a decade calls into question the fulfilment of those instruments for the protection of biodiversity aimed at ensuring the safety of modern biotechnology and is the reason for this study to evaluate interactions between them. Likewise, the new protocols resulting from the COP 10 held in Nagoya in 2010 are also reviewed. These represent a discursive shift with regard to the aforementioned synergies, despite the latter not having entered into force to date.
While, at first, agricultural biotechnology was –at least, theoretically– determined to “cure" hunger, the TRIPS Agreement cast doubt on this purpose in practice. Indeed, commercial competitiveness jeopardizes the environment in general, and biodiversity in particular, and also entails social conflicts.
In conclusion, the project stresses the need to ensure compliance with international standards for the protection of biological diversity and to establish guarantees to give preference to the precautionary principle. In addition, public control and intervention of GMOs in the current production system, by the establishment of moratorium measures, are recommended to put an end to the current socio-economic and environmental risks arising from them that pose serious obstacles to ensure that the various human rights involved in this issue are respected and especially of the right to an adequate environment (an emerging human right), essential for survival and condicio sine qua non for the enjoyment of all human rights.

DADES DEL LLIBRE

Llibre: "Els Transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans"

Barcelona, abril de 2014
© Autoria: Júlia Lladós Vila
© Edició: Generalitat de Catalunya
Departament de Governació i Relacions Institucionals

ISBN 9788439391487

Descàrrega del llibre