Crec que ha estat un encert que el Dr. Mancilla hagués triat aquest tema. Es tractava, certament, d’una opció amb riscos, ja que la institució jurídica “dret a una bona administració”, que comptava amb una copiosa legislació i, sobretot, jurisprudència en l’àmbit de la Unió Europea, s’anava introduint poc a poc en el nostre sistema jurídic. Tanmateix, durant tot el temps de la preparació de la tesi i de la mateixa publicació, anaven sortint regulacions i sentències que podien fer trontollar el cos de la construcció jurídica defensada pel seu autor, que no era altra que la necessitat de fer coherent, com ha de ser actualment en tot ordenament jurídic, el marc regulador europeu amb l’espanyol i, especialment, el català.
La metodologia emprada en la recerca que el Dr. Mancilla ha desenvolupat parteix del anàlisi jurídic multinivell, el qual crec que, avui en dia, en les societats complexes, constitueix la base del sistema jurídic. Aquesta metodologia comporta que el reconeixement de les normes aplicables i, subsegüentment, l’efectivitat d’un sistema jurídic, no es pot entendre sense conèixer els lligams i les interrelacions entre el sistema jurídic de la Unió Europea, el dels seus Estats membres i, en el seu cas, el de les entitats subestatals amb competències legislatives. Tenir clar el marc jurídic multinivell mitigava els riscos i, sobretot, situava el dret a la bona administració en una via hermenèutica correcta, buscant la harmonització, la coherència i la completud sistemàtica dels tres nivells legislatius. El Dr. Mancilla també ha emprat, a més de la sistemàtica clàssica, l’institucionalisme jurídic, configurant els drets, en aquest cas el dret a la bona administració, com una institució jurídica que es composa de diferents elements que, tots ells en conjunt, li atorguen el seu sentit i la seva significació jurídica, per tal de no desvirtuar-la ni petrificar-la. Per què han estat aquests els eixos de l’anàlisi jurídic d’aquest treball?
En primer lloc cal assenyalar que l’anomenat multinivell jurídic es pot considerar un paradigma “autònom”, en el marc del procés d’integració europea, emparat conceptualment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea i reconegut generalment per la doctrina europea i nord-americana. Aquest concepte es dirigeix a explicar fenòmens jurídics nous o adaptar els conceptes clàssics a les noves realitats, atès que actua en el context del les societats complexes, en sistemes integrats per subsistemes. Des d’una perspectiva constitucional, el multinivell jurídic es relaciona també amb el federalisme i amb la interpretació sistemàtica, elements presents en el procés d’integració europea. Certament, el procés d’integració europea ens ha abocat al replantejament de múltiples conceptes, reinterpretant els ja existents o integrant en la dogmàtica jurídica noves institucions.
D’altra banda, partint del ja exposat, una anàlisis no únicament formal, amb la incorporació d’elements institucionals, encaixaria perfectament en la concepció del ordenament com a sistema composat per institucions jurídiques, regulades per normes, que s’integren dins el sistema com a conseqüència de l’evolució de les necessitats socials i que es poden transformar, sense desnaturalitzar-se ni petrificar-se, tal com ja fou advertit per, entre d’altres, Santi Romano, Hariou, Häberle o MacCormick.
Des d’aquesta perspectiva, els diferents nivells del sistema jurídic, derivats del procés d’integració europea, han redimensionat institucions clàssiques, com per exemple els parlaments, que avui en dia s’han d’articular a tres nivells, l’europeu, l’espanyol i, en el nostre cas, el català, de tal forma que, en moltes matèries, únicament la conjunció dels tres nivells de producció de normes ofereix la regulació pertinent en el cas concret. I és per això que, en la recerca feta pel Dr. Mancilla, ha estat examinada la regulació que, sobre el dret a la bona administració, existeix als tres nivells normatius que li són aplicables.
A partir d’aquests precedents, podem apreciar la necessitat d’aprofundir no només en les estructures formals de relació entre els ordenaments jurídics, sinó també en les connexions interinstitucionals derivades de les necessitats funcionals, tant des de les perspectives orgàniques o formals com des de la necessitat d’augmentar la legitimitat dels sistemes jurídics complexes. Quan els Estats ja no poden actuar aïlladament en el concert internacional, quan les relacions jurídiques es superposen i entrelliguen en l’àmbit europeu o intern, el dret, al cap i a la fi, ha de respondre a criteris d’interpretació que aconsegueixin respostes sistemàtiques i pertinents, que ofereixin una solució a les llacunes jurídiques o a les antinòmies i que, en definitiva, posin llum en el marc d’actuació dels poders públics i en els dels ciutadans, cosa realment important en les complexes societats dels nostres dies.
Prendre consciència d’aquesta complexitat és indispensable perquè, avui en dia, no fiem la presa de decisió a les intrigues palatines, ni acceptem la llei del més fort com a mètode de resolució de controvèrsies. La democràcia exigeix transparència, ergo, informació verídica, i seguir els procediments clarament establerts a les normes; altrament la presa de decisió es desvirtua i transforma en quelcom que pot arribar fins i tot a destruir la pròpia democràcia. El dret a la bona administració, amb els elements que el configuren (titulars, eficàcia, garanties...) i el contingut que l’identifica (tracte imparcial i equitatiu en un període de temps raonable, presència real dels afectats en la presa de decisió, accés a l’expedient, resolució motivada, indemnització per “mala administració”...) ens marca una bona via per garantir el correcte exercici de molts dels altres drets jurídicament reconeguts, als quals aixopluga constituint al mateix temps una garantia suplementària per tal de fer-los eficaços.
La realització d’aquest treball no ha estat una feina fàcil. En aquests temps actuals, on molts cops es menysté el dret com a àmbit de convivència, on es troba a faltar un Maquiavel, uni o pluripersonal que, amb aquella èpica florentina i aquella realpolitik aragonesa que van inspirar la seva aguda ploma, ens tregui del imbroglio on ens volen posar els qui contraposen dret i democràcia, cal tenir ben clar què suposa, en el marc de les democràcies del nostre entorn, el respecte al rule of law com a principi elemental del funcionament del sistema. Perquè abordar l’estudi jurídic del dret a la bona administració constitueix, al mateix temps, entrar en el nucli dur del que, jurídicament, representa un dels fonaments de la legitimitat democràtica de les actuals organitzacions polítiques. L’anàlisi multinivell i institucional que realitza el Dr. Mancilla sobre els elements que configuren aquest dret, en tota la seva extensió i amb totes les seves conseqüències, ens posa en el punt de mira del ciutadà actiu, informat i conscient reclamat per Bobbio, ja que l’exercici de la democràcia no és possible sense que la bona administració constitueixi un dels més importants principis-guia dels poders públics en la nostra societat complexa. Per això, quan el Dr. Mancilla va decidir fer la tesi sobre la bona administració, vaig pensar que valia la pena assumir els riscos. També val a dir que creia que el resultat no seria gens decebedor, com així ha estat.
El lector, doncs, té a les seves mans una obra rigorosa que, a més a més, és útil. És ben rigorosa, com va constatar en el seu moment el tribunal que la va jutjar i li va atorgar la més alta qualificació. Es ben útil, també. Posar a l’abast de la comunitat jurídica la regulació multinivell d’una institució com és el dret a la bona administració, fent evident la seva existència com a tal i oferint les eines per a fer-lo efectiu, en situa davant del repte d’obtenir la seva eficàcia, perquè se’ns mostren les vies legals i legítimes per a fer-ho amb tota contundència, amb els seus defectes i amb les seves virtuts.
Teresa Freixes
Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona
Catedràtica Jean Monnet ad personam
Cartell de l'exposició
Punts de llibre de l'exposició
DADES DEL LLIBRE
Llibre: "La Recepció del dret a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern "
|
Barcelona, juliol de 2014
© Edició: Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis Autonòmics.
ISBN 9788439391470
Descàrrega del llibre
|
|
|
|
