L’economista escocès Angus Deaton, de la Universitat de Princeton, ha guanyat el premi Nobel d’Economia 2015 pel seu anàlisi del consum, la pobresa i el benestar.

L’Acadèmia Sueca ha argumentat que “per dissenyar una política econòmica que promogui el benestar i redueixi la pobresa, hem d’entendre primer les opcions individuals de consum”, i Angus Deaton, “més que ningú, ha millorat aquesta entesa”.

L’obra de Deaton gira al voltant de tres grans qüestions: Com els consumidors distribueixen la seva renda entre els diferents béns i serveis?, quant s’estalvia i quant es gasta en el conjunt d’una societat? i quina és la millor manera de mesurar la pobresa i el benestar?

Pel que fa a les decisions individuals de despesa, Deaton va idear un mètode per estimar com la demanda d’un producte determinat depèn del preu de tots els béns i serveis, i dels ingressos del consumidor.

Aquesta aportació no només serveix per explicar patrons de consum, sinó també per avaluar com un canvi en la política fiscal pot afectar el benestar de diferents grups socials.

Biografia

Angus Deaton va néixer a Edimburg (Escòcia) el 1945. Es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1974. De 1976 a 1983 fou professor d'econometria a la Universitat de Bristol. Des de 1983 és professor a la Universitat de Princeton.
La recerca d'Angus Deaton s'ha centrat en el mesurament, la teoria i l'anàlisi empírica del consum. La seva recerca actual se centra en els condicionants del benestar dels països rics i pobres, i també en el mesurament de la pobresa a l'Índia i a tot el món. Deaton també manté l’interès en l'anàlisi de les enquestes a les llars.

Jean Tirole va ser premiat amb el Nobel 2014 per la seva anàlisi sobre els sectors econòmics amb unes poques empreses poderoses, i com cal regular-los.

Molts sectors estan dominats per una petita quantitat de grans empreses o per un monopoli. Així que, deixar aquests mercats sense cap regulació, produeix efectes socialment indesitjables, com uns preus massa alts en relació amb els costos o empreses improductives que sobreviuen pel bloqueig a altres empreses més productives. Les investigacions de Tirole tenen una forta influència en qüestions centrals de la política económica: què cal que faci un govern davant les fusions o els càrtels i com hauria de regular els monopolis?

Tirole defensa que la millor política de regulació és la que s'adapta amb molta cura a les condicions especifiques de cada sector. En els seus llibres i articles, Tirole presenta un marc general per al disseny d’aquestes polítiques, i per poder aplicar-les en els diversos sectors econòmics, des de les telecomunicacions fins al bancs.

Biografia

Jean Tirole va néixer a Troyes (França) el 1953. Llicenciat en Enginyeria general de ponts i camins (1978), doctor de tercer cicle en Matemàtiques de la decisió (1978, Paris IX) i doctor en economia (1981, MIT).
Ha publicat més de 200 articles en revistes internacionals i 11 llibres sobre la Teoria de Jocs (amb Drew Fudenberg)
Actualment investiga sobre els vincles entre l'economia i la psicologia, sobre la crisi financera i les reglamentacions bancàries, com també en diversos problemes de l'economia industrial.

Els nord-americans Eugene F. Fama, Lars Peter Hansen i Robert J. Shiller van ser els guanyadors del Premi Nobel d'Economia 2013, pels seus estudis sobre el preu dels actius financers.

Tots tres han fet aportacions fonamentals i molt tècniques del mateix tema, però des de punts de vista teòrics molt diferents . On Fama veu eficiència i racionalitat en els mercats, Shiller destaca el factor de la "exuberància irracional " i creu necessari tenir en compte elements sociològics, culturals i històrics per explicar de forma realista el comportament dels mercats de valors. El tercer guardonat, Lars Hansen, va destacar per les seves anàlisis sobre com es fixen els preus dels actius financers.

Biografies

Eugene Fama (1939), professor a Chicago, va obtenir el seu títol de grau en francés en la Universitat Tufts l'any 1960 i el seu MBA i Ph.D en economia i finances en la prestigiosa University of Chicago Booth School of Business. Fama ha desenvolupat tota la seua carrera docent en aquesta escola

Eugene Fama és un dels grans defensors de la hipòtesi dels mercats eficients, una visió que ha estat àmpliament criticada en els últims anys per culpa de la crisi.

Aquesta visió sosté que els mercats operen de forma racional amb la informació disponible, que el preu dels actius financers en cada moment recull tota la informació disponible, i que la decisió conjunta dels inversors facilita l'assignació de capital als usos més eficients.

Aquesta opinió no només va ser teòrica, sinó que en ella es va basar la visió que la regulació del sistema financer és automàtica a través de l'eficiència del mercat, la que va prevaler en la política econòmica dels Estats Units i Anglaterra en la dècada dels 80.

Lars Peter Hansen (1952), es va graduar a la Utah State University (B.S. Matemàtiques, Ciències Polítiques, 1974) i a la University of Minnesota (Ph.D. Econòmiques, 1978). Hansen va ser professor a la Carnegie Mellon University i és professor a la University of Chicago des del 1981.

Lars Peter Hansen ha construït models economètrics que busquen també pronosticar el preu d'actius (com les accions a la Borsa) i és proper als conceptes de Fama.

Robert J. Shiller (1946), es va graduar a la University of Michigan el 1967 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1972. Dóna classes a Yale des de 1982.

Shiller va establir a principis dels 80 una hipòtesi contrària a la d'Eugene Fama, en la qual demostra que l'actuació dels inversors respon a patrons no racionals però eventualment pronosticables.

És un dels fundadors de les finances conductuals o del comportament, en explicar aquests patrons irracionals a partir de conceptes com les bombolles especulatives. Shiller pronosticà la crisi financera del 2008 diversos anys abans que es produís.