Temes generals

TEMES GENERALS

1966
Recomença el corrent d’aportació i intercanvi d’experiències i opinions sobre realitzacions concretes: la globalització, l’habituació, l’expressió, l’aprenentatge de la lectura i l’aportació montessoriana. No es contempla encara un tema general.

1967
Continua la línea de l’any anterior i l’avidesa per tots els aspectes de l’Escola Activa. Es tracta el tema “Educació cívica com a formació social”, que ja agafa el camí del que més endavant va ser el Tema General.

1968
L’escola
Es dóna una primera definició interna d’escola en el Tema General, que és treballat en grups, per 1.000 mestres.

1969
Problemàtica del mestre
Es consideren tres aspectes sobre el tema: La personalitat, actituds i formació del mestre. Els ponents foren Marta Mata, Maria Antònia Canals i Ramon Fuster Rabés.

1970
Influència de la societat el l’escola
Aquest any hi ha un Tema General comú, molt preparat amb dossiers i qüestionaris però sense ponències.

1971
Relacions entre escola i societat
El tema General està molt diversificat en subtemes: “Paper de la família en l’educació”...

1972
(no consta que s’organitzi Tema General)

1973
(no consta que s’organitzi Tema General)

1974
(no consta que s’organitzi Tema General)

1975
Alternativa  democràtica al sistema escolar actual
En deu grups de treball s’analitzen i es discuteixen diversos aspectes de la problemàtica de l’ensenyament i es redacta una declaració, referendada pels 1.500 assistents a una assemblea general: Per una nova escola pública

1976
Per una nova escola pública: refer l’escola
Debat sobre la nova escola pública presentada en document de treball

1977
(no consta que s’organitzi Tema General)

1978
L’escola catalana
Amb cinc temes de debat i aprofundiment: la calalanització de l’escola, l’escola catalana segons la tipologia escolar a Catalunya, cultura i immigració, la gestió als centres escolars i escola i comarca. Escola i barri.

1979
Catalunya a l’escola
Dos grans grups de treball que es dividiran en altres grups.
Tractament de llengua a l’escola, programació de llengua, constitució lingüística de la comarca, coneixement lingüístic dels mestres de la localitat o comarca, els continguts catalans a l’escola, Manifestacions artístiques i culturals catalanes com a fruit de les formes de vida també catalanes, les formes de govern pròpies de Catalunya, La Catalunya d’avui...

1980
L’escola a Catalunya: relació amb l’entorn social, educatiu i cultural
El debat es centra en qüestions concretes de l’escola, des de l’escola bressol fins a l’ensenyament secundari: sortides, estades a l’aire lliure, psicòleg i prevenció i assistència mèdica, relació de l’escola amb el seu medi, menjadors i transports.

1981
La renovació pedagògica de l’escola a Catalunya a través dels programes i la metodologia
El tema afectaa tots els cursos de didàctica de les seccions (0-14 anys), que reben documentació crítica sobres els programes oficials actuals i alternatives per a fer un debat.

1982
L’alternativa de l’escola a l fracàs
Document de treball elaborat per la Comissió de Psicopedagogia de Rosa Sensat a partir de les conclusions dels grups de treball de la XVII Escola d’Estiu de Barcelona. Anar a l’escola, per a què?, objectius fonamentals de l’educació, reeixir a fracassar, de què depèn?, els programes, l’alumne, el sistema, la societat.

1983
El treball pedagògic i la seva avaluació
S’estructura en seccions on hi ha un seminari que treballa en profunditat el tema de l’intercanvi d’experiències i tots els cursos de “fer de mestre” van lligats estretament al tema general.

1984
La qualitat de l’escola pública i el paper dels moviments de mestres
Arran d’haver celebrat durant aquest curs dos esdeveniments significatius: Les Primeres Jornades de moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i el I Congrés de Moviments de Renovació pedagògica de l’Estat espanyol , l’Escola d’Estiu tria aquest tema per treballar temes com: “Tronc comú. L’Educació bàsica 12-16 anys”, paper dels Moviments de Renovació Pedagògica i la situació del català a l’escola

1985
Per una nova escola pública catalana
Es compleixen deu anys de la declaració Per una nova escola pública.
Es presenta un document sobre l’escola pública: La funció social de l’escola, continguts i organització de l’escola, fer de mestre, i administració i institucions educatives

1986
Repensar l’escola pública i la seva qualitat
El tema General es tracta en cinc tardes de debat amb especialistes qualificats del món de l’educació

1987
El tractament integrador de la diversitat
Diversitat cultural, context social en què es produeix la integració a la diversitat, marc social de la integració a Europa, alternatives pedagògiques a la diversitat psicològica a l’escola, de la integració a l’escola no marginadora són els debats principals d’aquest tema general

1988
Reforma i currículum
Què és el currículum per a què serveix, qui l’elabora, competències de l’administració, Reforma i currículum. S’inclouen dues conferències obertes a tothom: “Model de societat, model d’escola, una reflexió crítica” i “Aspectes polítics i aspectes tècnics en la Reforma educativa”

1989
No s’organitza Tema General. L’escola d’Estiu facilita uns espais i un temps de trobades i proporciona elements per pensar i debatre

1990
La Reforma del sistema educatiu
Eixos de la Reforma, desplegament curricular, formació inicial i permanent del professorat de cara a la Reforma, el model de centre, la relació escola- demandes socials

1991
La Reforma: fer de mestres una nova professió?
Societat, cultura i educació, Reforma, innovació i canvi, la professionalitat del mestre, model d’escola, l’educació en la diversitat, educació no discriminatòria entre nens i nenes i avaluació formativa

1992
Què és educar? A qui correspon? El paper dels diferents agents educatius
Educar avui, formació global, el paper de les unitats familiars en l’educació actual, importància creixent delsmass media, l’educació a Europa, l’educació en la seva dimensió del lleure, projecte d’escola i tecnologia, paper de les noies i escola i interculturalisme.

1993
Educar la igualtat en la diversitat
El concepte de cultura en una societat canviant, els valors de ls diferència, l’escola transmissora de cultura, la cultura i les subcultures que la componen, les migracions a Europa, la visió de cultura des dels mitjans de comunicació, les diferents cultures a l’escola: un repte educatiu

1994
L’avaluació inici d’un procés de millora, un procés de comunicació per el canvi educatiu
Aprendre mitjançant l’avaluació, l’avaluació de centres: projecte educatiu de centre, projecte curricular de centre, avaluació social del professorat,avaluació del sistema educatiu, els valors i l’ètica en l’avaluació

1995
Educar per viure en el planeta Terra
Les causes humanes del canvi global en el medi ambient. Situació del planeta i l’educació del futur. Oci i salut. L’escola, les ciències naturals i socials i el medi ambient

1996
Aprendre a llegir i a escriure l’any 2000
Llegir i escriure: encara un repte. Ús social de l’escriptura. De lletra per lletra a la informàtica. Llegir i escriure en democràcia. Impacte de la societat de la informació a l’escola. Llegir imatges, il·lustració estàtica.

1997
Conviure i comunicar-se, una utopia més necessària que mai
El valor d’educar. Els valors del diàleg, el diàleg com a eina. Autoestima, empatia i educació. Estètica, una lògica del cos. Mitjans de comunicació i escola. Comunicació, escola i família, comunicació i equip de mestres

1998
Cinquanta anys dels Drets Humans: una conquesta pendent
El dret a exercir una ciutadania verament democràtica. El dret a preservar la diferència, el dret a ser feliç, el dret a escollir i a decidir, el dret a saber i a conèixer, el dret a una afectivitat sana i plaent. El dret a una entesa

1999
Dues mil propostes per a l’educació del segle XXI
Repensar la societat. El concepte de família en el segle XXI. Televisió i educació, un amor impossible?. El paper educatiu de l’espai urbà. Els nous reptes professionals i el replantejament de l’educació. Canvi de segle, canvi de vida?

2000
L’educació, servei públic
El compromís dels mestres amb l’educació pública. El mestre: defensor dels drets dels infants. El lloc actual de l’escola. Què volem dir quan parlem de qualitat. Escola democràtica: la participació. La diversitat un valor positiu. L’educació pública en l’Estat del benestar. Fer de mestre: un repte.

2001
Educació de la llibertat
L’educació de la llibertat en el treball diari. El paper de les emocions i l’afectivitat en l’ús que les persones fan de la seva llibertat. L’accés al coneixement: eines, vies i aprenentatges. L’esforç,el treball i la motivació. La creativitat i la imaginació.
L’escola comprensiva. Diàleg, democràcia i participació.

2002
L’escola oberta al món
El món avui: La societat en un món global. Cultura, mitjans de comunicació i escola. Els avenços científics i l’escola. Aprendre a aprendre en la societat de la informació, Repensat el paper del professorat en moments de desconcert en societats de crisi. L’educació pública i les trampes de la qualitat, Els recursos per a l’educació:no tot són diners.

2003
Creuant fronteres
L’evolució humana, una eina per la socialització de l’educació i de la ciència. Una reflexió de la Terra a partir de la geografia. Neuroplasticitat i aprenentatge. L’emergència de les formes a la natura Quines fronteres tenen les cèl·lules mare?. Diversitat humana i ciutadania, els efectes imprevistos de la societat moderna. El raonament econòmic: una eina per a comprendre la realitat. Referències per a un món sense referències.

2004
Educar avui: noves necessitats, noves respostes
Els desafiaments de l¡’educació en el segle XXI. Identitats culturals i estils de vida dels infants i joves.  Com compaginar les necessitats familiars i els drets de l’infant?. Espais per viure i per aprendre. Una política per el temps no lectiu. L’escola i el lleure dels infants. El temps de vida i els horaris escolars. Temps de lleure i serveis extraescolars, L’altre temps educatiu i el territori

2005
Per una nova educació pública
Quaranta anys de l’Escola d’Estiu. Un document fruit de les diferents contribucions i aportacions de moviments de mestres a Catalunya Espanya i Europa. Educació pública entesa en el sentit més ampli  i una escola que s’obri a noves cultures i llengües .

2006
Drets i responsabilitat d’infants i joves
Presentació, debat i anàlisi dels aspectes que fan referència als drets a les responsabilitats dels  nens. L’escola com un lloc per donar la paraula a aquells que són més febles: infants i joves

2007
L’educació de la llibertat
Una temàtica recurrent. La llibertat un tema estrictament vinculat a la conquesta continuada de la humanitat i en conseqüència de l’educació

2008
Fer de mestre a l’escola democràtica

2009
Caos i diversitat, educar en una societat complexa
Aprendre a pensar. Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?. El temps lliure de la necessitat al dret. Els reptes de la formació d’educadors. Espai o els espais interiors i exteriors. Eduquen?. La humanització de l’home.

2010
Treball cooperatiu, utopia o realitat?
Obrim un procés de reflexió  i debat sobre el treball cooperatiu: entre les infants i joves, entre els mestres, entre les escoles i en la societat. La cooperació com una realitat molt més potent que una simple opció metodològica o pedagògica  sinó com una manera de treballar entre persones i entendre el món.

2011
Aprendre a ensenyar a aprendre
Inventar permanentment el diàleg i l’activitat que permetrà a tots els infants i joves  a apropiar-se dels sabers i les destreses. Metodologies que respectin la dignitat  i la llibertat dels infants. El repte d’aprendre a ensenyar a aprendre.

2012
Autoritat sense  autoritarisme
El nostre patrimoni d’autoritat. Models i crisi dels models d’autoritat. Autoritat i vida democràtica. Autoritat a l’escola, autoritat del mestre. La tensió i l’equilibri difícil entre la necessitat de les normes  i el dret a la participació de tots. Acompanyar els infants i joves perquè esdevinguin persones autònomes i lliures

2013
L’equitat per garantir la igualtat
Cal un canvi en profunditat en educació amb una política educativa que, per tal de garantir la igualtat, treballi per l’equitat, per donar a cadascú el que necessita des del naixement i al llarg de la vida.

2014
La societat canvia. I l’escola ?
Què pot o ha de fer l’escola, en aquesta societat d’avui. Què hauria de prioritzar. En quins referents s’hauria de sustentar davant del canvi de la societat?

2015
Sense límits
És una invitació a escoltar, pensar , debatre i construir entre tots una declaració comuna sobre tres grans temes en els quals com a educadors considerem que ens cal prendre posició: ecologies, desigualtats i cultures. La possibilitat de marcar-nos un horitzó el més ampli possible, amb modèstia i ambició alhora.