L’exposició s’articula en tres blocs temàtics, acompanyats de breus textos explicatius. El primer bloc se centra en la vida de Karl Marx i en algunes de les obres escrites per ell o que hi versen. Marx és considerat com una de les figures més influents a la política i l’economia mundial de la història contemporània, tant com a filòsof, economista, sociòleg i pensador revolucionari, amb una bibliografia molt extensa relacionada amb ell. La seva teoria sobre la lluita de classes va ser plasmada al Manifest Comunista (1848), escrit junt a Friedrich Engels, amb qui va establir el marc teòric del comunisme i del socialisme marxista. Una altra de les seves obres referents és El Capital, que va escriure a Londres, ciutat on es va exiliar i on va viure fins a la seva mort. La Biblioteca de Ciències Socials conserva a la Col·lecció Econòmica Carandell una edició en francès de El Capital impresa l’any 1900 i que serà mostrada durant aquesta exposició. Hem de tenir present que el tercer volum de l’obra original va ser publicat només sis anys abans que l’edició que hi presentem, cosa que la fa encara més rellevant com a document històric.
La segona part de l’exposició mostra la influència del pensament marxista durant el segle XX i el seu extens abast històric i geogràfic. Des de la Revolució russa de 1917 fins a la Xina comunista, passant per la Cuba de Castro o el Burkina Faso de Thomas Sankara, és evident el llegat polític de Marx durant tot el segle passat, en un dilatat recorregut que es perllongarà fins al declivi del comunisme. Posteriorment, la caiguda del mur de Berlin l’any 1989 es convertirà en una de les icones visuals més emblemàtiques de l’ensorrament del sistema.
Aquest segon bloc expositiu proposa també de fer una reflexió sobre la formulació del neoliberalisme actual i el seu impacte en un món globalitzat, amb algunes obres relacionades, com a contraposició al model teòric que va suposar el comunisme: La Rússia que va esdevenir després de Marx davant la Rússia d’una nova elit emergida a finals del segle XX i que s’expressaria a través d’un consumisme desfermat.
El tercer bloc temàtic incideix en la coneguda frase de Karl Marx: La religió és l’opi del poble, i que ha esdevingut una de les cites cabdals de l’autor des de la seva publicació a la revista Deutsch-Französischen Jahrbücher el 1844. Marx considerava la religió com el sospir en la criatura assetjada, com l’alleujament del poble oprimit, com la ment d’un món sense cor perquè és la ment dels estats sense sentit. L’ésser humà a la recerca d’un paradís artificial.
Dos-cents anys després del naixement de Marx, en una època on l’individualisme sembla més apressant, la Humanitat continua buscant un narcotitzant del seu buit existencial inherent. Quins són els paradisos artificials del segle XXI?. Quin és el nou opi del poble?. La compra compulsiva, l’addicció a les xarxes socials, el cibersexe...? Aquesta és la darrera reflexió a què convida l’exposició.
Esther Albiol
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||