Avui en dia els microarrays permeten examinar l’estat d’expressió de desenes de milers de gens en centenars de mostres les quals poden correspondre a pacients diferents. Això permet trobar semblances tant entre gens com entre mostres, la qual cosa pot ajudar, per exemple, a identificar diferents tipus dins d‘una malaltia i a relacionar-los amb l’activació o inhibició de determinats grups de gens.
El problema és que cal enfrontar-se amb un gran volum de dades, de manera que les semblances no poden ser detectades a simple vista, sinó que cal adoptar criteris sistemàtics adients que puguin ser aplicats de manera automàtica.
Imatge: classificaió de tipus de linfoma (a dalt) i dels gens associats (a l’esquerra) a partir de dades de microarrays.
