L’estrany moviment dels planetes, que cridava l’atenció des de l’antiguitat, va quedar explicat de manera molt satisfactòria en l’obra d’Isaac Newton Principis Matemàtics de la Filosofia Natural (1687). Amb ella, tot un cúmul d’efemèrides astronòmiques quedaven resumides en unes poques equacions matemàtiques i en els valors d’uns quants paràmetres.
Les equacions en qüestió són les següents:
Aquestes equacions són el que avui dia anomenem equacions diferencials: les seves incògnites —en aquest cas les posicions dels astres— són funcions —en aquest cas del temps— i les equacions contenen derivades d’aquestes funcions. Per a l’estudi de les equacions diferencials són molt adients les eines del càlcul infinitesimal, creat també per Newton —alhora que Leibniz—. Tot i així, en els Principia Newton va preferir utilitzar raonaments de caràcter geomètric.
