A principis del segle XX el matemàtic danès Agner Krarup Erlang es va enfrontar amb el problema d’organitzar una xarxa telefònica per tal de poder atendre un determinat volum de trucades. Per a fer-ho va haver d’adoptar una hipòtesi probabilística sobre el nombre de trucades que arriben a una centraleta telefònica en algun moment o altre d’un interval de temps donat. Concretament, va veure que aquest nombre de trucades s’ajustava al que s’anomena un procésde Poisson. A partir d’aquest fet, va poder calcular la probabilitat que una trucada hagués d’esperar, el temps mitjà d’espera, etcètera.
Tot això va donar lloc a l’anomenada “teoria de cues”, la qual s’aplica no solament a les trucades telefòniques sinó a moltíssimes altres àrees. Recentment, ha estat un repte aplicar aquesta teoria a la gestió del trànsit de dades per Internet. Per a fer-ho ha estat crucial adonar-se’n que en aquesta àrea no era adient el model de Poisson, sinó altres models que tenen un caràcter fractal o auto-similar i que el 1993–94 van ser identificats per Murad S. Taqqu i els seus col·laboradors com a adients per al trànsit de dades en xarxes d’ordinadors.
Imatge: centraleta telefònica de principis del segle XX i mòdem actual.
