A finals del segle XIX es va descobrir per accident que la presència de rugositats en la superfície de les pilotes de golf augmentava notablement la distància a on arribaven, fins al punt de poder arribar a doblar-la. Al cap de pocs anys es va entedre que això es devia a la capa turbulenta que es formava al voltant de la bola gràcies a les rugositats. Des de llavors s’ha intentar optimitzar els resultats tot variant la forma, número i distribució dels clotets. Enlloc de l’experimentació, avui dia aquests estudis es basen en la simulació numèrica detallada del flux al voltant de la bola.
Gràcies al gran nombre d’operacions que poden fer els superordinadors actuals, i a la millora dels algorismes de càlcul numèric, els estudis més recents poden arribar a treballar amb discretitzacions que contenen milers de milions de punts.
