El temps meteorològic ve donat bàsicament per quatre variables: la temperatura, la pressió, la precipitació, i la velocitat i direcció del vent. Aquestes variables depenen del lloc geogràfic i del moment de temps. Tanmateix, aquesta dependència no és qualsevol. Si en un moment concret coneixem el seu valor amb prou precisió en tota una regió al voltant del punt que ens interessa, llavors la seva variació temporal en aquell punt no pot ser qualsevol, sinó que queda determinada. Les equacions que determinen aquesta variació es poden comparar amb les equacions que governen el moviment dels astres en mecànica celeste. La principal diferència és que aquí no tenim un nombre finit d’astres, sinó tot un continu de llocs geogràfics (i en general també hauríem de considerar diverses altures). Tot i així, en principi el coneixement de l’estat present en tota la geografia hauria de determinar l’evolució futura. Això ja ho tenia molt clar a principis del segle XX el noruec Vilhelm Bjerkness.
Tanmateix el seu programa de treball va haver d'esperar a que apareguéssin els ordinadors. En posar-ho a la pràctica, els meteoròlegs van constatar que les previsions detallades perdien validesa al cap d’uns pocs dies. Avui dia està bastant clar que això és inevitable, ja que les solucions són molt sensibles a petites variacions en l’estat inicial —aquesta sensibilitat rep el nom d’ “efecte papallona”—. De tota manera, això no treu que constantment s’estiguin explorant nous esquemes de càlcul numèric, mitjançant els quals s’espera allargar, encara que sigui lleugerament, la validesa de les prediccions.
Imatge: les isòbares del dia 28 de gener de 2011 a les 0 hores. A l’esquerra, les observacions d’aquella hora; a la dreta, la previsió calculada 72 hores abans.
