Tot sovint ens trobem amb inhomogeneïtats espacials més o menys regulars que sorgeixen en condicions homogènies, és a dir, sense cap raó per a esperar que un lloc de l’espai evolucioni diferentment d’un altre. Per exemple, quan s’asseca un llac, el fang no s’esponja de manera homogènia, sinó que apareixen unes fractures que delimiten una mena de mosaic. Inclús els cirrus tenen tendència a exhibir formes més o menys periòdiques. Aquest fenomen es coneix amb el nom de “morfogènesi” i és especialment important en el desenvolupament embrionari.
El 1952 Alan M. Turing —més conegut per les “màquines” mitjançant les quals va analitzar les possibilitats dels ordinadors— va fer veure la possibilitat de morfogènesi en un medi en principi homogeni on tenen lloc processos de reaccions químiques i difusió. El 1979 James D. Murray explicava les taques dels leopards, tigres, zebres, papallones, etc mitjançant models d’aquest tipus.
