Volem cobrir un regió amb sensors. Per exemple, sobrevolem un bosc llençant-hi sensors d’incendis. Els sensors tenen un radi d’abast determinat i es comuniquen amb una central. No coneixem la posició dels sensors, que només ens poden comunicar quins són els altres sensors dins del seu radi d’abast.
La topologia algebraica (mitjançant els complexos simplicials i l’homologia persistent) ens proporciona un criteri computable per garantir que aquests sensors cobreixen totalment una regió, sense deixar forats.
Imatge: discos de cobertura i la seva unió.
