El transtorn bipolar es caracteritza pel fet de passar fàcilment d’estats d’eufòria a estats de depressió, i viceversa, tot defugint els estats intermedis més propis d‘una persona que no pateix aquest transtorn. Fenòmens anàlegs es donen en camps molt diversos, des del magnetisme —on es va introduir el terme “histèresi” en relació amb aquesta fenomenologia— fins a la dinàmica social. La teoria de catàstrofes, desenvolupada vers 1968–78 per René Thom i Christopher Zeeman, proporciona models, si més no conceptuals, que ajuden a entendre aquests fenòmens.
Imatge: per a valors baixos de v les variacions graduals de u es tradueixen en variacions graduals de x. En canvi, per a valors alts de v se salta sobtadament d’estats de depressió a estats d’eufòria i viceversa, amb la particularitat que els salts en una o altra direcció ocorren en valors diferents d’u.
