L’equip de “Pedagogia de la Bellesa” en una fotografia al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. (D’esquerra a dreta: Alexandre Jodar, Josep Vicens-i-Planagumà, Xavier González, Oriol Tramvia, Àngels Castuera, Matilde Fonollar i Jordi Moreno).
Al Palau Alòs de Barcelona, on hi ha un Casal de Joves, hi té lloc el repte de Pedagogia de la Bellesa. Apologia d’un pedagog excepcional: Joan Salvat i Ferré. I, ben bé es pot dir, que èpicament avança.
L’obra que, com dèiem en un anterior post en aquest mateix blog, s’adreça especialment a l’estament educatiu, si bé no pas exclusivament, remou un conjunt humà que va amarant-se de l’ambició del text -director dixit-, que, si ha reeixit o no, ho dirà el públic el dia de la seva estrena. I, cal dir, que el conjunt d’actors i tècnics, ha comprés el text èpicament, és a dir sense pressupost si us plau per força, i també en el pla de la seva escenificació que s’està construint -per les característiques del text- d’una faiçó propera al teatre èpic de Bertolt Brecht.
És bo per l’equip humà de “Pedagogia de la Bellesa” que les institucions locals els acullin, però, també, és bo per a les institucions i la ciutat que comptin amb projectes, reeixits o no, de tanta ambició, ja que ha partit de nombroses lectures, d’alts autors, i d’un pòsit lent Rilkeà en gran manera. Hölderlin hi és tothora present, la tradició renovadora d’abans de la guerra civil, tot per definir la força suggestiva d’un pedagog excepcional: Joan Salvat i Ferré.
Un repte important ara mateix es dirimeix. Tractant -se en una primera fase d’una estrena per a la propera primavera d’una lectura dramatitzada, amb importants elements escenogràfics, hem començat ja el treball d’escenes. La no acció del text, més narratiu que proper a l’experiència viscuda, és a dir, més proper a mostrar una visió del món – malgrat acull una estructura en tres actes on és compleix aquell principi de presentació, nus i desenllaç- obliga a una alta creativitat en el moviment escènic. I aquest és el repte que ara hem començat a treballar.
La qualitat dels actors -director dixit- n’assegura un bon resultat.
Més que mai, i en aquell doble sentit que hem exposat més amunt, èpicament avança la Pedagogia de la Bellesa.
Des d’aquesta pàgina volem fer un agraïment a Alfons Solà -gestor-administrador del grup artístic La placeta Arts- i a Inés Guirado – directora del Casal de Joves del Palau Alòs- que han possibilitat el lloc on desenvolupar el projecte.
