Equip de Pedagogia de la Bellesa. De dreta a esquerra Josep Vicens-i-Planagumà, Jordi Moreno, Oriol Tramvia, Àngels Castuera, Matilde Fonollar, Anna Llorente, Xavier González, i Alexandre Jodar (Foto de Lluïsa Jodar Blanquet du Chayla)
Comença el compte enrere. Comença a publicitar-se el projecte. Comença a veure la llum pública allò que va néixer en la intimitat d’un sentiment, en la lúcida reconeixença d’un mestratge, i en la força expressiva de l’art.
El 22 d’abril de 2017, vigília de Sant Jordi, a les 19:30 hores, al Casal de Joves del Palau Alòs del carrer Sant Pere més baix 55 de Barcelona, es materialitza el projecte. Una única sessió en una lectura escenificada.
L’obra, que vol explicar l’experiència concreta d’un mestratge, el de Joan Salvat i Ferré (Tortosa, 1929), s’eleva a la generalitat d’una reflexió sobre l’educació a través -i amb el concurs- de molts autors, d’on en sobresurt, en gran manera, la del poeta alemany Friedrich Hölderlin, amb la seva obra Hiperió o l’eremita a Grècia, autèntic educador de l’Alemanya del seu temps.
Una obra que s’adreça a l’estament educatiu en general i en particular als afortunats que varen viure l’experiència educativa que s’explica. I sobretot a Joan Salvat al qual se li tributa -discretament si cal per a no importunar-lo- un sentit homenatge.
Tot plegat un text que escau plenament dins la tessitura d’un teatre èpic mediterrani, camí obert pel director escènic Ricard Salvat, a partir del seu profund coneixement de l’obra de Piscator i de Brecht.
Al final una experiència que narra el mateix protagonista de l’obra, Bel·larmí. Vegeu un fragment del final del text teatral.
” Bel·larmí.- Ja ho veus Ovidi! Som ja al final d’aquest joc incert. D’altra banda en un altre lloc incert, també. Un cop iniciat el camí, sense gaire més bagatge que el despullament i l’entrega, s’ha anat teixint la xarxa espessa d’aquest manyoc de fulls rebregats, tanmateix capaços de crear vida mitjançant l’artifici del teatre. Hauré retornat a la meva ciutat. Hauré fet el meu Hiperió. Hauré escrit la meva apologia socràtica. Haurem vivenciat una experiència estètica i ens haurem educat en la Bellesa. I n’estaré orgullós, com escau als actes que hom fa quan sap que són l’acompliment del voler, del destí i de la forma.
Demà tota una complexa maquinària es posarà a punt. Dels milers llargs de jocs de paraules: una selecció n’haurà estat triada, una climatologia general n’haurà estat conformada, un tempo prescrit n’haurà destriat les seqüències. I unes veus i uns moviments previstos, fets per a cossos amatents d’actor i per objectes màgicament transportats a escena, ara presents, adés absents, modelats a la perfecció pel determini del binomi somni-realitat.
Tot és a punt! I previst fins la darrera engruna. Patit i gaudit fins a l’extrem.”
