| "Gràcies a l'estudiant de suport, pots conèixer gent nova i trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat" |
 |
17.03.2014
Discapacitat
-
L'Aida Hernández i la Núria Díaz estudien plegades el Grau en Genètica a la UAB. L'Aida té una discapacitat auditiva i des del curs passat rep un cop de mà de la Núria. Aquest any han decidit formalitzar el paper d'estudiant de suport a través del PIUNE.
Un dels serveis que ofereix el PIUNE és la possibilitat de formalitzar la relació amb un o una estudiant de suport. De manera oficial, la seva tasca és facilitar l'àmbit acadèmic de la persona amb algun tipus de discapacitat que pot tenir complicacions a l'hora de prendre apunts, assistir a tutories, fer els exàmens o participar en els treballs en grup. Per facilitar-ho, hi ha l'estudiant de suport. A més, però, com expliquen l'Aida i la Núria, els beneficis per a les dues van més enllà.
Hi ha diferents opcions d'establir una relació d'aquest tipus. La més volguda és que el PIUNE no hagi d'intervenir per a trobar una persona que esdevingui estudiant de suport. Si és necessari, però, el personal del PIUNE anima el beneficiari a buscar-lo o fan una crida a l'aula, amb companys directes. El cas de l'Aida i la Núria, però, és un exemple del que des del PIUNE es considera òptim: dues companyes que es coneixen a classe i que opten per facilitar-se les coses. I és posteriorment on hi entra el PIUNE, com ha passat, formalitzant el rol de l'estudiant de suport; que pot obtenir fins a 3 crèdits i un Certificat de Col·laboració.
L'Aida Hernández, de 22 anys, té una discapacitat auditiva i va arribar el curs passat a primer del Grau de Genètica. A classe, explica, "o fas lectura labial o escoltes, però no les dues coses alhora, i així es perd molta informació". L'inici de la relació va començar quan l'Aida va demanar-li els apunts a la Núria Díaz, de 19 anys, que feia les mateixes assignatures que ella.
Des d'aleshores, la Núria, sense un rol formalitzat, ha fet de facto "d'estudiant de suport". Deixar els apunts, acompanyar-la a tutories, informar-la de canvis relacionats amb la classe, formar part dels grups de treball, resoldre dubtes, buscar altres persones de suport per a les assignatures en que no coincideixen, etc. Al cap i a la fi, com diu ella mateixa: "estar pendent que l'altra persona no pot estar al corrent de tot i ser conscient de la situació".
L'Aida i la Núria expliquen que la seva relació, com la de qualsevol parella d'amigues, va més enllà de l’àmbit exclusivament acadèmic. Segons l'Aida, "gràcies a una la companya de suport pots conèixer gent nova i trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat". Ajuda, diu, "a obrir-te a persones noves, cosa que al principi és molt i molt difícil".
Tot i que en un principi l'Aida ja li ho va proposar, no ha estat fins aquest curs que han decidit fer els tràmits perquè efectivament a la Núria li reconeguin la tasca que està fent. No obstant això, afirma, "l’objectiu no són els crèdits". "El certificat sempre fa bonic a l'expedient, però el motiu pel qual algú ha de fer-ho és perquè hi creu i perquè ho vol fer, ni per ajuda, ni per crèdits, ni per caritat".
L'Aida, per la seva banda, recomana fortament que si un estudiant té alguna necessitat, no dubti en apostar per un company o companya de suport, ja que, diu, "t'ajuda amb la universitat i també amb les relacions amb la resta de companys".
|
|
|
|
|
|
|
|
| Anar a Notícies
|
|
