Article: “La premsa catalana durant la Mancomunitat”

Josep M. Figueres. “La premsa catalana durant la Mancomunitat (1914-1924)”, Revista de Catalunya, núm. extraordinari 2014/1, p. 97-110.

La Revista de Catalunya ha publicat un número extraordinari dedicat al centenari de la Mancomunitat de Catalunya (establerta el 6 d’abril de 1914). Aquest número monogràfic, coordinat per Josep M. Roig i Rosich (URV), recull vint-i-tres aproximacions al que va ser la Mancomunitat, la seva trajectòria, la seva obra i la seva petjada. Les aportacions han estat fetes per historiadors, economistes i filòlegs, la majoria d’ells professors a les universitats catalanes.

Un dels articles ha estat escrit per Josep M. Figueres, professor del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Facultat, i porta per títol “La premsa catalana durant la Mancomunitat (1914-1924)”.

campana de gracia

La Campana de Gràcia, 11 d’abril de 1914

L’autor fa un resum de l’estat de la premsa en aquesta dècada, caracteritzada per l’abundància de capçaleres i per la marcada ideologia que exhibeixen la majoria d’elles. La societat catalana viu amb intensitat l’efervescència social i política de l’època (els moviments obrers, el pistolerisme, les aspiracions catalanistes) i la premsa és el mitjà pel qual s’informa i en el qual es manifesten totes les opinions, idearis i polèmiques. Al costat de la premsa diària (La Vanguardia, Las Noticias, El Día gráfico, La Publicidad…) trobem setmanaris d’humor de gran influència (L’Esquella de la Torratxa, Papitu, La Campana de Gràcia), revistes culturals de gran qualitat, impulsades pel Noucentisme (La Cataluña, La Revista) i un esclat espectacular de tot tipus de publicacions: infantils, sindicals, esportives… La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) marca el final d’aquesta etapa d’esplendor periodística, per la brutal repressió a la premsa política i ideològica: publicacions suspeses, editors multats i censura generalitzada. Davant d’això, els intel·lectuals catalans respondran amb l’aparició de nous títols de caire cultural. Un dels quals, per cert, va ser precisament la Revista de Catalunya (1924-).

veu de catalunya

La Veu de Catalunya, 7 d’abril de 1914 (ed. vespre)

Trobareu el número a l’expositor de novetats de la planta 4.

——————————————————————————————

Les dues imatges d’aquesta entrada han estat obtingudes d’ARCA: d’aquí i d’aquí. Font dels documents: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Deixa un comentari