Música de cinema
Posted in Cinema, Exposicions on desembre 10th, 2015 by Sergio – Be the first to comment
Al cinema, la música és una eina fonamental per establir l’atmosfera, estat d’ànim i fins i tot el ritme visual en que es pot construir una determinada escena.
Aquesta música pot provenir d’una font externa a la pròpia producció (una cançó popular) o venir directament, en el cas d’una adaptació cinematogràfica d’una òpera o un musical, de l’obra original. Al marge d’aquests casos, en aquesta exposició ens centrarem en la música expressament composada i concebuda per a aquella obra cinematogràfica en concret.
Durant dècades i amb les variants pròpies de cada època, la música de cinema ha format part importantíssima de la concepció i de l’execució artística final d’una pel·lícula. A més, moltes melodies amb origen fílmic han esdevingut amb el temps part de la nostra cultura popular. Psicosi de Bernard Herrmann, Els set Magnífics d’Elmer Bernstein, Star Wars o Superman de John Williams… són autèntics estàndards musicals del segle XX.
En aquesta exposició trobareu llibres sobre la música al cinema en totes les seves variants així com bandes sonores i pel·lícules on la música ha esdevingut part del seu record.
La exposició estarà disponible des del 10 de desembre a les vitrines del vestíbul de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.
La llista dels documents exposats es pot demanar a través del servei Pregunt@.
… i no podíem desaprofitar l’ocasió. Hem preparat una mostra de pel·lícules ambientades durant les festes de Nadal, que trobareu a l’
La Biblioteca d’Humanitats UAB ens informa que ha preparat una mostra de llibres sobre traducció audiovisual, doblatge i subtitulació.
Tot el que hi ha de visual en un diari o en qualsevol altra publicació és disseny.
El 9 d’octubre comença el 
I ja tornem a ser aquí! A partir d’avui recuperem el nostre horari habitual (de les 8.30 a les 21 h). Heu passat un bon estiu?
La Biblioteca us convida a visitar l’exposició “Sèries de culte / Culte a les sèries”, que trobareu a les vitrines de la planta baixa de l’edifici.
A l’expositor de novetats de la planta 2 de la biblioteca hem preparat una mostra de pel·lícules i algunes sèries de televisió que tenen en comú que estan ambientades a l’estiu.
Entre la lletra i la imatge, un itinerari pel fons hemerogràfic Marca” representa més que un simple recorregut històric per les publicacions d’art i cultura de finals del segle XIX i principis del XX i ofereix una aproximació a la relació entre el text i la part gràfica, posant de manifest com en el transcurs d’aquests anys la imatge va agafant cada cop un paper més rellevant, fins al punt de deixar de ser un accessori del contingut i convertir-se, de mà de la lletra, en un entramat en el qual es vertebren el missatge i el sentit d’aquestes publicacions.
Al llarg del segle XIX, la premsa catalana va patir un profund canvi en passar de ser un mitjà minoritari a un mitjà de comunicació de masses. A partir del darrer terç del segle el periodisme viu un apogeu mai vist fins al moment a causa de la concentració de població a les ciutats i a la creixent alfabetització. Com a conseqüència, les diferents publicacions es multipliquen, especialment les humorístiques i les de tendències ideològiques marcades.
Ja als anys seixanta del segle XIX es troben els precedents de la premsa gràfica amb publicacions com Lo Noy de la Mare i La Flaca, que es consoliden a finals de segle amb La Ilustració Catalana. D’especial interès són els anys que engloben el canvi de segle, amb les publicacions modernistes i la proliferació de l’humor gràfic a partir del segle XX, en què el text i la imatge ja gaudeixen de la mateixa importància. Ara bé, l’arribada del nou segle comportà aires de canvi, i amb la irrupció dels moviments d’avantguarda la imatge guanyà un protagonisme il·limitat: es trenca la dictadura de la línia, les regles, les paraules s’alliberen i esdevenen imatges. És el moment de l’experimentació literària amb els cal·ligrames. Amb la Segona República (1931-1939) la premsa catalana arriba a la seva maduresa, culmina un procés d’evolució de més de mig segle que ens porta a un periodisme modern i de qualitat. És el moment d’aparició dels nous magazines, que comporten un canvi d’estil en la premsa que es reflecteix sobretot en la part gràfica, doncs ja no es concep que el text no es tradueixi en imatges.
