BCS

Aquests dies que per motius personals he hagut d’estar a casa, he passat molta vergonya de veure com els mitjans de comunicació han repetit fins a la sacietat imatges de pressumptes assassins i pressumptes violadors, i també la dels seus familiars en la seva defensa. La vergonya no ha estat per això sinó pel tractament mediàtic i morbós que se li ha donat en alguns programes.

No ens podem ni imaginar el que ha de ser escoltar tot això per als familiars de les víctimes, aquelles que encara no han recuperat el cos dels seus éssers estimats, aquells que són pares, germans, avis, amics de les persones desaparegudes. És una mostra més de com estem funcionant perquè, no ens enganyem, hi ha un públic per aquests espectacles i per això es fan.

Us posem aqui la web de Crimimedia : grup de recerca de premsa i dret penal de la UAB, on en un dels seus casos analitzen precisament aquests judicis paral·lels en programes on qualsevol individu pot parlar com si fos un advocat o un jurista amb experiència, on es vulneren continuament els drets constitucionals i on la manca de rigor d’alguns professionals de la informació, espanta.

Al catàleg podeu consultar Delinqüència en els mitjans de comunicació de massa, entre d’altres més generals com Mitjans de comunicació de massa i dret.

Tags: criminologia, dret penal, mitjans de comunicacio de massa i dret