En el número 28 de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació corresponent al mes de juny de 2012, s’ha publicat un article sobre el Dret a l’oblit. Està escrit per Pere Simón Castellano amb el títol El Dret a l’oblit en l’univers 2.0
Us possem l’abstract de l’article:
Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l’oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta.
Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l’oblit a Internet. 
Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l’aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l’oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l’informatique et les libertés.
Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s’equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d’Internet, que combina una ingent capacitat d’emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l’oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l’existència del dret a l’oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l’autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d’un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques.
D’altra banda podeu llegir també l’article següent: La memòria cartogràfica de la Guerra Civil espanyola: els mapes de la Guerra a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona / Marta Gil
