BCS

Aquest mes la Biblioteca de Ciències Socials ha adquirit dos llibres sobre aquest tema, tractats des de dues perspectives ben diferents:

. Baby Business : cómo el dinero, la ciencia y la política condicionan el negocio de la infertilidad / Debora L.  Spar

. Lo que el dinero no puede comprar : los límites morales del mercado / Michael J. Sandel

Ambdós llibres s’emmarquen en l’àmbit de la Filosofia del dret.  El primer s’endinsa en el món del mercat de la infertilitat, que posa al descobert la complexitat del tema: el ventres de lloguer, els nadons de disseny, la investigació de cèl·lules mare, l’adopció internacional i la clonació humana. L’autora intenta plantejar l’equilibri entre dret, ciència, comerç i ètica.

El segon llibre ens proposa el mateix dilema vist des d’un punt de vista més general. L’autor obra una discussió que posa en la corda fluixa l’equilibri entre l època que vivim, dominada pel mercat i el seu paper en la nostra societat democràtica. Com podem protegir els valors ètics i els drets cívics que sovint són ignorats per les lleis del mercat i que en realitat no es s’haurien de mesurar per un barem econòmic?

Consulteu bibliografia per reproducció humana assistida,  mares de lloguer, economia aspectes ètics i morals

La “Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs” va entrar en vigor ahir dia 5 de juliol,  pendent no obstant, del recurs presentat per el Partit Popular i el Govern de Navarra davant el Tribunal Constitucional, al qual han sol·licitat la seva suspensió cautelar.

Fa 25 anys, el 5 de juliol de 1985, l’avortament es despenalitzava en certs supòsits. A partir d’ara i per primer cop a Espanya, una dona no està obligada a donar cap motiu per avortar sempre que ho faci abans de la setmana 14 de la gestació. També es garantirà que s’imparteixi educació sexual en tots els àmbits educatius de les escoles i que els alumnes de medicina i infermeria estudiïn com es fa un avortament. La nova Llei  reconeixerà, però,  el dret a l’objecció de consciència als cirurgians i infermers directament implicats en la interrupció d’un embaràs.

El punt més polèmic de la Llei és pel que fa a les menors. Les dones poden avortar des dels 16 anys i en cas d’al·legació de conflicte, ho poden fer sense informar els pares o tutors. Nombroses associacions i grups Provida hi estan en contra i esperen la sentència  del Tribunal Constitucional. Us anirem informant successivament.

A les Biblioteques de la UAB trobareu molta informació sobre el tema. Podeu consultar el nostre catàleg directament per la matèria o bé per les matèries relacionades.

La creació de la primera cèl·lula sintètica, anunciada pel científic Craig Venter a la revista Science, ha causat una gran sorpresa. El seu genoma està copiat d’un genoma natural, però ha estat sintetitzat per mètodes científics. La perplexitat que aquest fet ha causat en tots els sectors fa que es demani un cop més regulacions legals d’una tècnica alhora molt poderosa però també imprevisible. Moltes veus han esmentat els riscs bioterroristes i de seguretat pública.

La polèmica sobre la bioètica continua: es tracta de la creació de la “vida artificial”, com asssegura el Vaticà? Qui pot posseïr la ciència? La suposada creació de “vida artificial” és només un negoci? S’haurien de patentar aquests descobriments?…

Segons John Sulston, Premi Nobel de Medicina l’any 2002, patentar aquests fets seria molt perillós, ja que provocaria un monopoli i, per tant, donaria el poder a empreses privades, cosa que podria impedir el desenvolupament d’investigacions que podrian ajudar la salut dels més pobres. Segons les seves paraules en una entrevista a diari britànic The Independent s’hauria de fer una major regulació al respecte, ja que encara que pot ser acceptat per molta gent que la propietat intel·lectual dels descobriments promou la innovacio, no hi ha proves que això sigui així.