BCS

La màgia del cinema fa que en un moment puguem viatjar a llocs llunyans, visualitzar els paisatges més recòndits, submergir-nos en èpoques del passat o transportar-nos al futur, però el cinema pot ser també una eina útil per a l’estudi del dret.
Avui publiquem la introducció que el professor de la Facultat de Dret, Antonio Serrano González, va fer amb motiu de l’exposició El Dret en el cinema realitzada a la nostra biblioteca.
“El 1903 la incipient indústria del cinema fou capaç de rodar una pel·lícula que per primera vegada narrava una història sencera, de cap a peus, amb inici, desenvolupament i final, en dotze plans i deu minuts. The Great Train Robbery, de Edwin S. Porter, tota una proesa.
Aquell mateix any, Max Weber escrivia: “Casi todas las ciencias deben algo a los diletantes, incluso, en ocasiones, puntos de vista valiosos y acertados. Pero el diletantismo como principio de la ciencia sería su fin. Quien quiera ver cosas que vaya al cine: allí se las presentarán a todo pasto, incluso en forma literaria”.
Max Weber, amb els seus grans ulls panoràmics, se n’adonà a la seva manera de la potència futura del cinema, però el condemnà a l’àmbit de l’entreteniment: la universitat alemanya de llavors era una república governada amb mà de ferro per l’aristocràcia dels especialistes, els quals anaven al teatre i a la sala de concerts a formar-se i al cinema tan sols alguna vegada per passar l’estona.
El cinema neix i viu lluny de les aules i dels despatxos universitaris, allunyat dels catedràtics de Dret, que van veient amb sorpresa i certes dosis d’aprensió el creixent interès popular pels crims, judicis i tribunals que el cinema americà anava aixecant amb els seus thrillers, westerns, comèdies i courtrooms films.
A meitat del segle XX, un dels més grans juristes moderns, Francesco Carnelutti s’espanta d’aquesta flama popular que atia el cinema a la llar del Dret i escriu: “Lo malo es que se asiste al proceso de la misma manera en que se goza del espectáculo en el cinematógrafo, el cual, por lo demás, finge con mucha frecuencia tanto el delito como el correspondiente proceso. Pero puesto que la actitud del público respecto de los protagonistas del drama penal es la misma que tenía la multitud frente a los gladiadores que combatían en el circo,… el proceso penal no es, desgraciadamente, otra cosa que una escuela de incivilidad”.
Però el cinema va esdevenir al llarg del segle un setè art, i aquest públic comparat amb la plebs dels amfiteatres romans és el públic més aviat estàndard, ni alt ni baix, de la societat tecnològica dels nostres dies: audiències que van al cine, lloguen un dvd, descarreguen una pel·lícula, veuen la televisió.
Les Facultats de Dret més inquietes comencen a interessar-se llavors per l’estudi del cinema jurídic: quins valors, idees i sentiments de justícia transmet? Quines representacions i descripcions fa de jutges, advocats, clients? Quines anàlisis i crítiques suscita de les nostres institucions?.
Paral·lelament, el setè art ha anat llaurant al llarg del segle excel·lents pel·lícules, precioses joies del cinema jurídic que actualment, apareixen dotades d’un magnífic classicisme. M, el vampir de Düsseldorf, Anatomia d’un assassinat, Matar a un rossinyol, Vencedors o vençuts, 12 homes sense pietat, Testimoni de càrrec, El veredicte, Story of Qiu Ju són potser els primers noms d’una llista de clàssics que es converteixen en excel·lents instruments didàctics per als alumnes que estudien Dret. Amb aquesta mena de pel·lícules s’aprèn dret d’una altra manera, doncs la seva textura cinematogràfica fa precisament que germinin sempre nous problemes i matisos, sovint plantejats pels alumnes, que tenen tants ulls com el professor. La pel·lícula es situa així a les antípodes d’una classe al dictat. La pel·lícula democratitza la docència, i al final solen ser els alumnes els que aconsegueixen que el film, com predicava Italo Calvino dels llibres clàssics, constitueixi “una riqueza para el que lo ha visto y amado” i no pugui ser-te mai indiferent perquè “te sirve para definirte a ti mismo” (…)”.
Des de finals dels anys noranta del segle passat, les facultats de dret nord-americanes van començar a introduir en els seus plans d’estudi els cursos de dret en el cinema.
Des de fa deu anys la Universitat Autònoma de Barcelona imparteix l’assignatura Imatges del Dret al Cinema; la nostra universitat va ser pionera en introduir una assignatura oficial d’aquestes característiques, ho va fer seguint el model de la School of Law de la University of California a Berkeley. Actualment s’imparteix a l’Aula de Cinema de la UAB per a una vuitantena d’alumnes procedents de més de mitja dotzena de titulacions diferents.
Si voleu consultar bibliografia sobre aquesta matèria podeu cercar al nostre catàleg per:

• Dret en el cinema
• Justícia – Administració en el cinema

Avui dia 1 de febrer el juez Baltasar Garzón parlarà sobre el crim organitzat amb el ex-fiscal José María Mena i el el periodista José Martí Gómez a l’acte que tindrà lloc a l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del BCnegre 2011: trobada de novela negra de Barcelona.

Un cop més Barcelona serà per uns dies la capital de la novel·la policíaca i de misteri amb nombroses activitats paral·leles al voltant de la ciutat des de conferències i lectures a concursos de pistes, entregues de premis i tertúlies. En l’edició d’aquest any destaquen les sessions monogràfiques dedicades als espies i als narradors britànics, protagonitzada per R.J. Ellory, David Peace i Craig Russell.  D’altra  banda, en col·laboració amb la Policía nacional, els participants podran descobrir com s’elabora un retrat robot d’un assassí,  es podrà visitar l’exposició que es dedica a Joaquim Carbo (autor de novel·la negra juvenil) i assistir a la primera projecció d’una pel·lícula basada en el personatge de Pepe Carvalho a la Filmoteca.

El certàmen comptarà també amb la participació de Dani el Rojo, un exponent de la vida delictiva i carcelària de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta, que mostrarà en Confesiones de un ganster de Barcelona com era la delinqüencia a la ciutat a partir de la seva experiència en aquells anys.

L’Associació d’Amics de la UAB organitza un cicle de cinema d’Història Contemporània coordinat per Ramon Alquézar. En el procés de selecció de les pel·lícules s’ha prioritzat la qualitat cinematogràfica de cintes que, probablement, han passat desaparcebudes en cinemes de circuit comercial.

Les pel·lícules seleccionades tracten de temes com la lluita sindical, els conflictes familiars, la guerra civil espanyola i els anys posterios a la guerra, processos judicials relacionats amb la màfia italiana, els joves reclutats per immolar-se a Tel Aviv, i per últim les desil·lusions d’un grup de joves estudiants que han de combatre a la Primera Guerra Mundial. Com podreu observar tots aquest temes estan àmpliament recollits en la bibliografia de la nostra Biblioteca (qualsevol d’ells per matèria o per paraula clau). Per tant, hem pensat que a part del vessant més lúdic, podria ser interessant com a eina de treball.

Consulteu la plana d’Amics de la UAB (adalt) per veure els títols i les dates d’emissió. Us posem també el díptic informatiu.

Avui, Dia Internacional contra la Violència Masclista, el Cicle de cinema d’autor de Sant Cugat, presenta la pel·lícula Flor del desierto, una denúncia al ritual de l’ablació.

El film està basat en fets reals i transporta a les pantalles la vida de Waris Dirie, una dona nascuda a Somàlia en una comunitat nòmada, que va patir el ritual de l’ablació i que es va convertir en model professional.

Sent una adolescent, Waris va fugir del seu país i se’n va anar a Londres, on va treballar en feines precàries fins que va ser descoberta per un fotògraf. Convertida en model professional d’èxit, va denunciar el ritual de l’ablació, i va portar la controvèrsia a l’opinió pública de tot el món.

Us posem aqui la bibliografia que tenim sobre Circumcició femenina. Recordeu que normalment les matèries en tenen d’altres relacionades que us poden ampliar la cerca.