Difonem al nostre bloc la notícia del web de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
de la UAB:
El II Seminari de Filosofia del Dret i Sociologia Jurídica va servir per mostrar el total desacord de la doctrina amb l’anomenada ‘Llei Mordassa’. Els conferenciants van posar de manifest el caire poc democràtic d’una reforma que limita els drets i les llibertats.
Poques vegades un seminari universitari té una vinculació amb l’actualitat tan estreta com el celebrat el passat 17 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Dret. Sota el títol “La inseguretat dels drets: Projecte de Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la doctrina va analitzar la nova llei, ja no projecte, aprovada el 11 de desembre gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés dels Diputats.
“La nova llei és un dels principals problemes als que s’enfronta la democràcia d’aquest país. Persegueix encerclar drets i llibertats”. Així de taxant es va mostrar la Doctora Encarna Bodelón, que va encasellar la llei Mordassa dins “la nova estratègia de l’Estat envers la societat”, basada en la privatització d’interessos que “haurien de ser col·lectius”. Per a Bodelón, la llei de seguretat ciutadana anterior, la de 1992, coneguda com a Llei Corcuera, va iniciar una línia que s’ha subratllat ara: “La llei de seguretat ciutadana no és nova, de fet té semblances amb la Llei d’Ordre Públic del franquisme”.
Joan Baucells, professor titular de Dret Penal de la UAB, va exterioritzar la seva inquietud per la seguretat dels drets i la democràcia, donat que la reforma de la llei de seguretat ciutadana no apareixia ni al programa del PP ni a l’agenda mediàtica. Segons Baucells, el canvi és una clara reacció a les mobilitzacions del 15-M, ja que s’inclouen noves infraccions clarament pensades arran d’aquestes manifestacions: “Els jutges penals havien deixat clar que les conductes del 15-M estaven emparades en l’exercici legítim del dret a la manifestació”.
El professor va detallar els articles més polèmics de la llei i els va relacionar directament amb algunes de les conductes socials que han aparegut en els darrers anys: l’article 36.2 considera com a infracció greu “la pertorbació davant el Congrés o el Parlament”, encara que no estiguin reunits; i el 36.4, qualifica de infracció molt greu “els actes d’obstrucció a qualsevol treballador públic”, una mesura que Baucells vincula a l’objectiu de penalitzar actes com els de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
“La llei té greus problemes d’inconstitucionalitat”, va sostenir Baucells, que considera que el principi de proporcionalitat es veu vulnerat i “desactiva el compliment dels Drets Fonamentals”. Els conferenciants van criticar de forma unànime l’aprovació d’una llei “innecessària i involutiva des del punt de vista democràtic” que Encarna Bodelón va vincular a un nou model de l’Estat del Benestar en que, precisament, “es debilita l’Estat del Benestar”.
