BCS

Fermín Morales, catedràtic del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB, ha estat inclós entre els 40 advocats espanyols reconeguts a la llista Best Lawyers. A la llista, Morales és un dels dos advocats de l’àrea de la defensa penal que hi apareixen. A més, ha estat nomenat el millor advocat de Barcelona en aquest terreny.

Best Lawyers és la més prestigiosa avaluació professional que es fa al món legal. Va ser creada als Estats Units i es publica a 70 països d’arreu del món. La llista és elaborada per advocats capdavanters i no s’admet cap tipus de pagament per participar al procés o per ser inclós al rànquing. A l’edició actual, han participat més de 43.000 advocats que han avaluat més de 3,9 milions de candidatures. La llista surt publicada a mitjans de referència com The Washington Post, The Los Angeles Times, New York Magazine, Les Echos, Australian Financial Review, Business Day in South Africa, Handelsblatt o Expansión.

Fermín Morales, a més de ser catedràtic de dret penal a la UAB, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ramón Llull-Esade, així com catedràtic de la Universitat de Cantàbria i de la Universitat de Lleida. A més, ha estat professor convidat a les universitats de Parma i Trento, a Itàlia, i investigador contractat al Max Planck Institut (Alemanya). És membre dels col·legis d’advocats de Barcelona i Madrid i del comitè científic de l’Asociación Española de Derecho Sanitario. Ha rebut la medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria personal i professional.

La Revista Catalana de Dret Públic ha publicat un número extraordinari dedicat a la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, que recull les primeres consideracions d’una seixantena de juristes experts en dret públic. Aquest número especial, s’estructura en quinze grans àmbits, que inclouen els aspectes més rellevants de la Sentència, així com una valoració de conjunt de la resolució i les perspectives o possibles escenaris que es poden plantejar a partir d’ara.
Podeu trobar més informació sobre la matèria cercant al nostre catàleg per:

• Catalunya. Estatut d’Autonomia (2006)

L’1 de gener de 2011 va entrar en vigor el Reial Decret 1791/2010, de 30 de desembre, pel qual s’aprova l’Estatut de l’estudiant universitari.

L’Estatut de l’estudiant universitari estableix mecanismes per augmentar la implicació i la participació dels estudiants en la vida universitària i en el disseny de les seves polítiques estratègiques.

Crea també un Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat, canal directe de representació davant el Ministeri d’Educació similar al que existeix per als rectors (Consell d’Universitats) i per a les comunitats autònomes (Conferència General de Política Universitària). Entre les seves competències es troben:

– Informar els criteris de les propostes polítiques del Govern en matèria d’estudiants universitaris.

– Ser interlocutor vàlid davant el Ministeri d’Educació.

– Contribuir activament a la defensa dels drets dels estudiants.

– Vetllar per l’adequada actuació dels òrgans de govern de les universitats pel que fa a drets i deures dels estudiants.

– Rebre i, si s’escau, donar curs a les queixes que li presentin els estudiants universitaris.

– Elevar propostes al Govern.

A aquest respecte trobem interessant l’article que el professor Joan Amenós Álamo publica en el seu bloc Actualitat Jurídica Joan Amenós.

El proper dijous dia 30 tindrà lloc a les 11 del matí a l’Aula Magna la conferència “El feminicidi en Mèxic i la sentència de la Cort Interamericana en el cas Campo Algodonero“, per la professora Marcela Lagarde. La conferència està organitzada pel Centre Antígona: drets i societat en perspectiva de gènere.

D’altra banda, a les 16,30 h a la Sala de Vistes, l’Aula Iuslaboralista-UAB presenta la Jornada d’estudi “La reforma laboral del 2010″ , on s’analitzarà la recent Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.

Si hi esteu interessats, consulteu el programa d’aquesta sessió de treball.

També podeu consultar la biografia de la professora Marcela Lagarde i les obres que tenim a la Biblioteca de Ciències Socials