BCS

Avui fa 25 anys que en Nelson Mandela va sortir en llibertat de la presó, després de 27 anys d’aïllament,  va ser el pres polític nº 46664 a l’illa Robben Island durant molts anys, on tot i ésser empresonat, van estudiar i formar una petita universitat d’amagat amb els membres del ANC (African National Congress), partit oposat a l’apartheid.

L’11 de febrer de 1990, el mateix dia de la seva lliberació, va voler fer el seu primer discurs als ciutadans, amb gran emoció, acompanyat de la seva esposa Winnie Mandela, al balcó del City Hall a la plaça Gran Parade de Ciutat del Cap. Aquell dia la plaça estava plena de gom a gom.

Nelson Mandela durant el seu empresonament va anar preparant com fer justícia al seu País, creant convivència amb pau, després de tants anys de violència i racisme. Ho va anar aconseguint amb la seva tenacitat, do de persones, generant el perdó i altres estratègies. El 1993 li van atorgar el Premi Nobel de la Pau. El 9 de maig de 1994 va ser elegit President de Sud-àfrica, després de les primeres eleccions democràtiques. Més tard va deixar la presidència, tot i que va seguir lluitant pel benestar del seu País. El 5 de desembre de 2013 va morir a l’edat de 95 anys.

El podem recordar per la seva trajectòria política en defensa del drets pel seu País i dels Drets Humans.

Podeu cercar més documentació a les biblioteques de la UAB:

Catàleg de la UAB

Trobador+ (Portal de recursos electrònics)

Dialnet (Sumaris)

Difonem al nostre bloc la notícia del web de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB:

El II Seminari de Filosofia del Dret i Sociologia Jurídica va servir per mostrar el total desacord de la doctrina amb l’anomenada ‘Llei Mordassa’. Els conferenciants van posar de manifest el caire poc democràtic d’una reforma que limita els drets i les llibertats.
Poques vegades un seminari universitari té una vinculació amb l’actualitat tan estreta com el celebrat el passat 17 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Dret. Sota el títol “La inseguretat dels drets: Projecte de Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la doctrina va analitzar la nova llei, ja no projecte, aprovada el 11 de desembre gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés dels Diputats.

“La nova llei és un dels principals problemes als que s’enfronta la democràcia d’aquest país. Persegueix encerclar drets i llibertats”. Així de taxant es va mostrar la Doctora Encarna Bodelón, que va encasellar la llei Mordassa dins “la nova estratègia de l’Estat envers la societat”, basada en la privatització d’interessos que “haurien de ser col·lectius”. Per a Bodelón, la llei de seguretat ciutadana anterior, la de 1992, coneguda com a Llei Corcuera, va iniciar una línia que s’ha subratllat ara: “La llei de seguretat ciutadana no és nova, de fet té semblances amb la Llei d’Ordre Públic del franquisme”.

Joan Baucells, professor titular de Dret Penal de la UAB, va exterioritzar la seva inquietud per la seguretat dels drets i la democràcia, donat que la reforma de la llei de seguretat ciutadana no apareixia ni al programa del PP ni a l’agenda mediàtica. Segons Baucells, el canvi és una clara reacció a les mobilitzacions del 15-M, ja que s’inclouen noves infraccions clarament pensades arran d’aquestes manifestacions: “Els jutges penals havien deixat clar que les conductes del 15-M estaven emparades en l’exercici legítim del dret a la manifestació”.

El professor va detallar els articles més polèmics de la llei i els va relacionar directament amb algunes de les conductes socials que han aparegut en els darrers anys: l’article 36.2 considera com a infracció greu “la pertorbació davant el Congrés o el Parlament”, encara que no estiguin reunits; i el 36.4, qualifica de infracció molt greu “els actes d’obstrucció a qualsevol treballador públic”, una mesura que Baucells vincula a l’objectiu de penalitzar actes com els de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

“La llei té greus problemes d’inconstitucionalitat”, va sostenir Baucells, que considera que el principi de proporcionalitat es veu vulnerat i “desactiva el compliment dels Drets Fonamentals”. Els conferenciants van criticar de forma unànime l’aprovació d’una llei “innecessària i involutiva des del punt de vista democràtic” que Encarna Bodelón va vincular a un nou model de l’Estat del Benestar en que, precisament, “es debilita l’Estat del Benestar”.

L’aplicació MediaKids està desenvolupada per l’Institut de Dret i Tecnologia de la UAB  (IDT) dins el programa RecerCaixa. Es una  app gratuïta que permet denunciar continguts multimèdia que vulnerin els drets de la persona, i sobretot, els drets dels menors d’edat (en el primer enllaç podeu trobar com descarregar-vos el programa en català i en castellà).

Aquesta aplicació ja està disponible per a dispositius Android.  La versió per a Apple arribarà a principis de l’any vinent.  Està molt pensada perquè els nens i els adolescents la puguin utlitzar fàcilment. S’ha tingut molt en compte els hàbits de consum multimèdia de nois i noies entre els 12 i els 16 anys d’edat. Això s’ha fet a través de proves amb joves de diversos Instituts d’Ensenyament Secundari de Catalunya. A partir d’aqui l’IDT es va encarregar d’analitzar els continguts consultats, els canals utilitzats, i tots els dubtes i les queixes. Alhora van impartir tallers sobre continguts nocius com la discriminació de persones o la incitació a la violència. A partir d’aqui va sorgir el disseny de l’aplicació MediaKids.

Els investigadors de la UAB esperen fer una segona versió on les imatges que els adolescentes perceben com les més lesives són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons mòbils i que pengen en xarxes socials. Totes les denúncies s’adreçaran a la policia.  (La Vanguàrdia 27 de novembre de 2014, pàg. 37).

Consulteu bibliografia sobre aquest tema per la matèria Tecnologia i dret

EL 20 de novembre Dia Internacional de l’Infant, es celebra el 25è Aniversari de la Convenció del Dret dels Infants de les Nacions Unides. Més de 190 països del món la van signar i ratificar.
La C.D.I. conté 54 articles basats en quatre principis fonamentals: la no discriminació; l’interès superior de l’infant; el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament; i el respecte a les seves opinions. Així també en podem destacar el dret a una família, a ser protegit dels conflictes armats, a ser protegit de tractes negligents, a ser ben nodrits, a disposar el més alt nivell possible de salut, a l’educació i a ser protegit de l’explotació en el treball.
La Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona n’ha fet una notícia i la UNICEF també en fa ressò.
En podeu consultar la resolució 44/25 de la Assamblea General de les Nacions Unides aquí.
A nivell estatal podeu consultar el BOE de 31 de desembre de 1990.
Per trobar més documentació al catàleg de Biblioteques de la UAB cerqueu per matèria Drets dels infants i Infants (dret internacional)