“Causa nº 23468” contra Lluís Companys i Jover: les atrocitats jurídiques d’un crim d’Estat.
Títol de l’exposició bibliogràfica, que des d’avui 15 d’octubre fins a finals d’aquest mes, podeu contemplar a l’expositor situat al costat de l’entrada de la biblioteca per la planta 0.
Mostra bibliogràfica sobre la vida i la mort del president Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament, i amb motiu de la proclamació del dia 15 d’octubre de 2015 “Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista” (DOG Nº6954 – 10.9.2015)
La mostra informativa i bibliogràfica que us presentem s’escau just en el 75è aniversari d’un fet insòlit : l’afusellament d’un president d’un govern democràtic. Recalquem, l’únic president d’un país democràtic que mor afusellat després de ser jutjat per un tribunal militar, després de… ser incomunicat, torturat, vexat, insultat… Durant gairebé dos mesos.
És per aquest motiu que focalitzem per aquesta exposició aquest fet tràgic, dins la trajectòria total de Lluís Companys, i manllevem per al títol d’aquesta exposició el terme “atrocitats jurídiques” de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, en detallar el reguitzell d’accions legals que els vencedors de la guerra van dur a terme entorn la persecució del president.
La Biblioteca de Ciències Socials, el Servei de Biblioteques, una institució que està al servei de la comunitat universitària, posa els seus fons, junt amb un seguit d’informacions on s’acredita la seva procedència, a l’abast dels seus usuaris.
No podria ser d’altra manera. La qüestió haurà d’interessar, sens dubte, malgrat tractar-se d’un fet passat, i cal dir, amagat, als experts del dret, als politòlegs, als sociòlegs, als historiadors, … I a tothom que vulgui conèixer la condició humana.
La trajectòria de Lluís Companys fou molt intensa, plena d’opinions contradictòries, i només la seva mort ha estat mitificada per tothom. Els especialistes hauran de posar-se d’acord en el veredicte sempre canviant de la història. Nosaltres només voldríem, humilment si cal, dir a aquest respecte que, per la bibliografia i la documentació aquí exposada, un home que encarna un capteniment tant serè i lúcid davant la seva condemna a mort només pot ser un gran home, un home que s’ha fet home, que té una visió de conjunt del món, una gran i ferma filantropia, un home com Prometeu, que, conscient de les limitacions humanes, lluita per la seva major dignitat i major idealitat possible. I –perdonin la contundent afirmació- això no s’improvisa, això, si de cas, minva o creix, però, això, es porta a la sang des de la naixença.
Text de Josep Vicens-i-Planagumà
