BCS

Aquest mes de maig la Fundació Jaume Bofill ha editat un informe titulat Via Universitària: ser estudiant universitari avui.

En aquest document de treball s’estudia com són els estudiants universitaris pel que fa al seu origen social, quin és el seu perfil durant els darrers anys, si estudien tots a temps complet, o bé compaginen l’estudi amb la feina, com fan front a les despeses associades als seus estudis superiors i si participen en el teixit associatiu universitari. D’altra banda ens mostra com és el sistema universitari en termes d’equitat en l’accés i si s’ha adaptat a les noves demandes socials existents sobre l’educació, així mateix ens explica quin paper té avui en la mobilitat social i quin paper podria jugar en l’ascensor social.

L’esmentat informe conclou que les universitats de la Xarxa Vives són cada vegada més inclusives, tot i que encara hi ha diferències importants en l’accés i la trajectòria universitària dels estudiants en funció de l’educació dels pares, el seu nivell econòmic i la seva posició social. Una altra conclusió que ens mostra és que l’origen familiar condiciona l’accés a la universitat però també la possibilitat d’estudiar: les famílies suporten majoritàriament les despeses associades a l’estudi i a les despeses quotidianes, mentre que les beques tenen un pes gairebé residual.

En la recerca efectuada hi han participat 19 universitats i 20.512 estudiants de les universitats de la Xarxa Vives. Aquesta investigació, així mateix, ens aporta informació de gran valor sobre les condicions de vida dels estudiants, la seva dedicació a l’estudi, la seva relació amb el món laboral, les seves expectatives sobre els estudis i les diferències entre estudiants d’una o altra branca d’estudis.
 

 
Informació extreta del Bloc del CSUC i de l’informe de la Fundació Jaume Bofill
 

La Fundació Jaume Bofill, recentment ha publicat l’informe: Les Beques a examen. Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi , l’autor del qual és Xavier Martínez-Celorrio.

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses.

Alguns dels resultats destacats són:

– El sistema de beques són un pilar contra l’abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

– La mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%.

– A Espanya, entre 2009 i 2015, s’ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

– En plena crisi, Catalunya ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

– El sistema de beques exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys.

– Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

– Els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

– El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica a les rendes baixes-no extremes de la població de Catalunya.

– S’haurien de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

– Convé introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D’aquesta manera, s’introdueix també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

L’informe conclou amb altres propostes que permeten repensar el sistema actual de beques.

 

Informació i imatge extreta del web de la Fundació Jaume Bofill