oct. 29 2014
Homosexualitat a Catalunya durant els segles XIII i XVIII
A través de l’Àrea d’Història del Dret i de les Institucions, la Biblioteca ha adquirit el llibre Sodomites catalans : historia i vida (segles XIII-XVIII).

En Jaume Riera i Sans, conegut historiador especialitzat en estudis sobre els jueus a la Corona d’Aragó, i a Catalunya en particular, ha publicat també textos medievals i estudis de cultura catalana, essent distingit amb nombrosos premis de l’Institut d’Estudis Catalans.
El llibre que tenim a les mans, explica un per un, tots aquells casos que foren jutjats pels tribunals de Catalunya, exposant-nos el que se’n sap: d’on procedien, amb qui s’apariaven i quina sort s’escaigué. Són més de tres-cents, pertanyents a tots els graus de l’escala social (1)
Us posem part de la presentació de l’autor:
Deixeu-m’ho dir, ara al principi. Aquest llibre no és un assaig sobre un aspecte sociològic de la sexualitat, ni un pamflet amb descripcions escabroses, sinó un llibre d’història. El seu propòsit es compleix amb la presentació detallada dels casos coneguts d’atracció sentida i manifestada entre homes catalans, i a Catalunya, des dels primers documentats, que s’escau dins el segle XIII, fins a final del segle XVIII…
El llibre consta de set capítols. Els quatre primers són d’introducció temàtica, els dos darrers contenen anàlisis i comentaris sobre tot el conjunt. Destaquem el cinquè on els personatges incriminats de sodomites tenen nom i cognom, numerats al final en la cronologia en el llibre i les seves històries contades de manera concisa.
(1) extret de la contracoberta
A banda de la llei reguladora de les províncies de 28 d’agost de 1882, fou un decret de 1913 del govern d’Eduardo Dato el que va permetre que les diputacions que volguessin s’agrupessin per fer més eficients llurs serveis administratius. Les quatre diputacions catalanes foren les úniques que van utilitzar aquesta possibilitat. La Mancomunitat no va tenir mai més funcions que les que tenien les pròpies diputacions; tot i les aspiracions catalanes de superar-les per assolir una futura autonomia. (*extret de la 






























