La tradició afirma que a Piera i comarca, sofrint una terrible sequedat de dos anys i atribolats per una fam i misèria espantoses, un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopart o Lleoparda, demanant-li almoina. Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa. El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es portava en pública i solemne processó de rogatives una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera. I per confirmar aquesta veritat li demana que vagi a la pastera on trobarà quelcom per menjar. La pietosa dona sabia bé que no hi havia res, però, davant la instància del pelegrí, hi anà i va trobar un pa. En aquest moment desaparegué el pelegrí, que es creu que fou un àngel. Admirada d’aquest fet vingué a la vila de Piera a assabentar-ho al rector i al batlle. Comprovat el cas, ho exposaren al Bisbe de Barcelona i es féu la 1.ª gran rogativa. A ella es congregaren tots els pobles veïns de la comarca i altres. I no els faltà l’aigua tan necessària, per intercessió d’aquesta venerada imatge.
Des de l’any 1688, Piera celebra, pel 28 d’abril, el Vot de poble, en reconeixement per la deslliurança de la plaga de la llagosta que tants estralls havia fet a bona part de Catalunya.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Piera
La imatge fou cremada l'any 1936.
