El convent del Carme es va començar a edificar a finals dels segle XIII però no seria fins al segles XVI i XVII que prendria la seva forma final amb les reformes dels claustres i la construcció de nous edificis. Amb les guerres napoleòniques el convent ja patir una primera onada de destrucció i saqueigs i al 1835 va ser completament incendiat, fet que va propiciar la dispersió de la comunitat religiosa. Al 1874 es va enderrocar el poc que en quedava, tot i que encara es poden observar algunes de les restes al MNAC o a Sant Adrià de Besós.
Barraquer Roviralta, Gaietà, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona, Imp. J. Altés y Alabart, 1906.
Barcelona
Enderrocat el 1874.
