Hem agrupat en aquest registre la destrucció de tot el mobiliari litúrgic de l'interior de l'antiga col·legiata de Santa Maria de Gerri. Fundat a començaments del segle IX com a comunitat monàstica sota l'advocació de Sant Vicenç, passà l'any 839 a dependre de la regla de Sant Benet. Punt important en l'evangelització del Pallars després del domini sarraí, l'any 966 aconsegueix la protecció de la Santa Seu i l'advocació de Santa Maria i passa a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que durarà fins al segle XVI. Com a cenobi fou exclaustrat com a conseqüència de la Desamortització del segle XIX. L'espoliació popular i una revinguda del barranc d'Enseu provocaren algunes destruccions notòries al conjunt, però abans de la guerra l'església encara s'utilitzava com a parròquia. L'edifici és del segle XII, però conservava mobiliari de diferents èpoques, que fou destruït durant la guerra civil, incloent-hi la imatge de la Mare de Déu de Gerri.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Gerri de la Sal
Destruït durant la Guerra Civil. L'arquitecte diocesà, Josep Danés i Torras, realitzà un projecte per a la restauració de l'edifici.
