La imatge, presa l'any 1911, mostra l'entrada al cor de l'església cistercenca del cenobi de Santes Creus. L'estructura està presidida per una Crucifixió de fusta i centrada per la porta d'accés, flanquejada per dos relleus marmoris a banda i banda, emmarcats per columnes salomòniques aparellades i que tenen sengles taules d'altar al davant, de manera que es tracta de dos petits retaules rematats per un entaulament partit per sengles medallons ovalats que contenen una imatge. Darrere l'estructura que tanca el cor és visible encara el sepulcre de marbres i jaspis dels darrers Montcada (obra de Josep Ribas, de la primera meitat del segle XVIII), a la banda de l'epístola i que durant la Guerra Civil fou traslladat a una altra capella a la banda de l'evangeli.
Biblioteca de Catalunya (BC): Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blanch.
Barraquer, Cayetano: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Imprenta F.J. Altés. Barcelona, 1906.
Creus Corominas. Teodoro: Santas-Creus. Descripción artística de este famoso monasterio. F. Miquel y Comp. Vilanova i la Geltrú, 1884.
Salas Ricomá, Ramon: Guía histórica y artística del monasterio de Santas Creus. F. Arís e Hijo. Tarragona, 1894.
Villanueva, Jaime: Viage literario a las Iglesias de España. Tomo XX. Real Academia dela Historia. Madrid, 1851.
Aiguamúrcia
El Monestir de Santes Creus és un exemple no pas de destrucció massiva durant la Guerra sinó més aviat de trasllats i canvis d'ubicació. Havia estat declarat Monument Nacional l'any 1921 i deu anys més tard es constituí la Comissió de Patrimoni del Monestir de Santes Creus en temps de la Generalitat Republicana, amb la funció de vetllar pel monestir i iniciar la seva restauració. El monestir quedà lliure de qualsevol eventualitat nefasta durant el mes de juliol de 1936 i l'any 1937 es començaren les obres, que incloïen diferents trasllats com el del sepulcre dels Montcada i el desmuntatge del rerecor barroc, les restes del qual foren traslladades a un magatzem.
