L’edifici conventual de Sant Francesc de Paula, dels frares mínims, tingué funcions diverses des de la seva fundació, cap a finals del segle XIV. Així, des de 1389 fins a mitjan segle XV allotjà l’hospital fundat per Berenguer de Castelltort. Després de la guerra amb Joan II s’hi establiren els frares franciscans, ja que el convent situat al peu del camí ral havia quedat destruït. Quan aquests pogueren tornar al seu convent després de la reconstrucció, l’any 1567 arribaren els frares mínims de Sant Francesc de Paula, que hi restaren fins l’any 1835, coincidint amb la desamortització de Mendizábal. També fou la seu provisional de la Universitat entre 1716 i 1740, mentre s’estaven duent a terme les obres de l'edifici. La imatge mostra l’interior del temple, amb capelles laterals obertes mitjançant arcs apuntats que contrasten amb el barroquisme de la gran petxina de l’absis –evidència de les successives modificacions que es van dur a terme en aquest edifici. El retaule major, flanquejat per dues portes que suposem d’accés a la sagristia i a d’altres dependències, és una estructura bàsicament arquitectònica, de factura setcentista, amb la imatge central ubicada en una fornícula amb el perfil característic d’un marc d’alcova i les imatges de dos sants amb l’hàbit franciscà –estem parlant de l’església dels framenors. A la zona del sagrari s’hi endevina la presència d’una petita imatge nimbada, que podríem identificar vagament com una Mare de Déu. Al seu emplaçament, avui hi ha l'avinguda Lluís de Paula.
Àlbum fotogràfic Faust de Dalmases i Massot (Arxiu Comarcal de Cervera).
Cervera
Després que el convent quedés en desús a causa de les desamortitzacions del segle XIX, finalment s'enderrocà l'any 1936.
