El retaule fou realitzat entre 1520 i 1534 pel portuguès Pere Nunyes (pintura) i per Pere Torrenys (fusteria). En el mateix incendi es perderen els altres retaules i algunes peces d'orfebreria. L'església era gòtica de començaments del segle XVI, com tantes altres esglésies de la comarca del Maresme, que tingueren la seva particular eclosió durant aquesta centúria.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya)
Martí Bonet, J: El martiri dels temples. Barcelona: 2008.
Vilassar de Dalt
Tot i els esforços realitzats pel personal de la localitat per salvar aquest temple parroquial, els intents foren en va: unes patrulles irromperen a la vila, saquejaren i incendiaren el temple parroquial el juliol de 1936. Entre els retaules que es perderen en les flames, destaca el de l'altar major. El comitè revolucionari procedí a la demolició de l’església, que després s’abandonà deixant només una alçada de quatre o cinc metres de paret. A partir de 1943 i sota la direcció de l'arquitecte Antoni Fisas, es construí un nou temple d'estil neo-renaixentista, que recuperà la portada gòtica de l'església antiga.
