Esglésies parroquials

L'església oratori de Sant Felip Neri és obra de l'arquitecte Pere Bertran. L'obra va allargar-se durant força anys de manera que hi varen intervenir altres mans com les de Salvador Ausich, Pere Costa i Carles Grau (aquests dos per la decoració). Durant els bombardeigs de la guerra civil es va destruir practicament tot el temple i l'actual retaule és fruït de la reconstrucció posterior.

Fotografia: Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona.

L'església de Sant Jaume es troba al carrer Ferran de Barcelona, a tocar de la Plaça Sant Jaume, ocupant l'emplaçament de l'antic convent de la Trinitat. Després de diversos trasllats, únicament es conserva algun element decoratiu gòtic a la portalada principal. L'estructura actual respon a les reformes del segle XIX.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

L'església de Santa Maria del Pi que observem és fruit, bàsicament, de la construcció i reforma duta a terme al segle XIV, juntament amb les reformes dutes a terme després de la guerra civil. L'edifici consta d'una sola nau i diverses capelles laterals. La imatge permet veure com la destrucció va afectar per complet al retaule major.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Vista d'un dels laterals de l'església/col·legiata de Santa Anna de Barcelona, amb l'entrada de la Sagristia i una capella indeterminada.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

L'església de Santa Anna (col·legiata fins el 1835) es troba ben bé al centre de Barcelona. L'actual temple és fruït de la restauració posterior a 1940, ja que la guerra la va destruir gairebé per complet. La imatge actual ens mostra com l'incendi va arrasar l'interior.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Imatge de l'interior de l'església de Nostra Senyora de Betlem, després de la destrucció causada per l'incedi del 1936. L'església es troba al barri del Raval de Barcelona, baixant la Rambla dels Estudis, cantonada amb el carrer del Carme.

L'església de Nostra Senyora de Betlem va ser construïda entre 1680 i 1732, formant part del conjunt arquitectònic del Col·legi de la Campanyia de Jesús, fins que el 1767 els jesuïtes varen ser expulsats d'Espanya. El 1936 va ser completament arrasada, deixant, en part, l'estructura externa de l'edifici tal com la coneixem avui. El temple es troba a la Rambla del Estudis, cantonada amb el carrer del Carme

Fotografia: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona. Fons fotogràfic.

Per bé que els orígens de la fàbrica de l'església els trobem al segle XVI, durant el segle XVIII s'hi realitzaren grans reformes, que la dugueren a l'aspecte anterior a la Guerra Civil. A la imatge s'aprecia la gran volta gòtica amb tribunes superiors amb gelosies barroques, així com un altar barroc en una capella i al fons es veu una capella especialment adornada i, sobretot, il·luminada amb gran profusió de ciris, el que fa pensar que es tracti del monument de Setmana Santa.