Retaules de fusta

El retaule major de La Gleva va ser encarregat el 1683 als escultors Pau Sunyer i Francesc Ferriol per part dels administradors del santuari. La data de finalització seria cap a 1688 però no el daurat no es realitzaria fins el 1711 de la mà de Joaquim Soler. El retaule va ser cremat i actualment hi ha una reproducció de 1943.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

El retaule major de La Gleva va ser encarregat el 1683 als escultors Pau Sunyer i Francesc Ferriol per part dels administradors del santuari. La data de finalització seria cap a 1688 però no el daurat no es realitzaria fins el 1711 de la mà de Joaquim Soler. El retaule va ser cremat i actualment hi ha una reproducció de 1943.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Imatge de l'Adoració dels pastors del retaule del Roser de l'església de Santa Eulàlia. El retaule va ser contractat el 1612 als mestres Francesc, Jaume i Jacint Rubió.

Fotografia: Procopi Llucià. Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.

L'església dels Agudells quedà completament destruïda al juliol del 1936 i amb ella, tots els retaules que la decoraven. El retaule major dedicat als sants Genís i Justina no escapà de les flames.

Fotografia: Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.

Imatge del Sant Just del presbiteri de l'església de la Pietat de Vic, obra de Carles Moretó.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Escultura de Sant Francesc Xavier jacent, obra d'Antoni Real.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Es tractava d'un gran retaule gòtic que presidia l'absis central de l'església del Monestir. La imatge titular és doble: per una banda tenim a Sant Joan Baptista, situat en una fornícula que emergeix per sagrari barroc, però d'altra banda, sobre la fornícula del Baptista, hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista -i les dues imatges de talla serien obra d'Alonso Rams, escultor portuguès. Les taules pintades contenien escenes de la vida de Sant Joan i estaven articulades mitjançant una estructura arquitectònica decorada amb traceria de fusta i pinacles gòtics, en la talla dels quals, realitzada per Pere Torrent, hi col·laboraren els sards Mateu Casas de Sàsser i Pere Magnias de Càgliari, a més de l'aprenent Jaume Saranyana. El retaule de Sant Joan de les Abadesses era de dimensions espectaculars. Tenia vint-i-dues taules pintades per Joan Gascó (1503) i Jaume Vilanova (1602) amb dotze escenes de la vida dels sants titulars i sis més amb els doctors de l’església al cos central. El bancal tenia quatre taules més i tres relleus amb les imatges dels dos sants Joan flanquejant Crist ressuscitat.

Fotografia: Institut Amatller d'Art hispànic. Arxiu Mas.

Es tractava d'un gran retaule gòtic que presidia l'absis central de l'església del Monestir. La imatge titular és doble: per una banda tenim a Sant Joan Baptista, situat en una fornícula que emergeix per sagrari barroc, però d'altra banda, sobre la fornícula del Baptista, hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista -i les dues imatges de talla serien obra d'Alonso Rams, escultor portuguès. Les taules pintades contenien escenes de la vida de Sant Joan i estaven articulades mitjançant una estructura arquitectònica decorada amb traceria de fusta i pinacles gòtics, en la talla dels quals, realitzada per Pere Torrent, hi col·laboraren els sards Mateu Casas de Sàsser i Pere Magnias de Càgliari, a més de l'aprenent Jaume Saranyana. El retaule de Sant Joan de les Abadesses era de dimensions espectaculars. Tenia vint-i-dues taules pintades per Joan Gascó (1503) i Jaume Vilanova (1602) amb dotze escenes de la vida dels sants titulars i sis més amb els doctors de l’església al cos central. El bancal tenia quatre taules més i tres relleus amb les imatges dels dos sants Joan flanquejant Crist ressuscitat.

Fotografia: Institut Amatller d'Art hispànic. Arxiu Mas.

Es tractava d'un gran retaule gòtic que presidia l'absis central de l'església del Monestir. La imatge titular és doble: per una banda tenim a Sant Joan Baptista, situat en una fornícula que emergeix per sagrari barroc, però d'altra banda, sobre la fornícula del Baptista, hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista -i les dues imatges de talla serien obra d'Alonso Rams, escultor portuguès. Les taules pintades contenien escenes de la vida de Sant Joan i estaven articulades mitjançant una estructura arquitectònica decorada amb traceria de fusta i pinacles gòtics, en la talla dels quals, realitzada per Pere Torrent, hi col·laboraren els sards Mateu Casas de Sàsser i Pere Magnias de Càgliari, a més de l'aprenent Jaume Saranyana. El retaule de Sant Joan de les Abadesses era de dimensions espectaculars. Tenia vint-i-dues taules pintades per Joan Gascó (1503) i Jaume Vilanova (1602) amb dotze escenes de la vida dels sants titulars i sis més amb els doctors de l’església al cos central. El bancal tenia quatre taules més i tres relleus amb les imatges dels dos sants Joan flanquejant Crist ressuscitat.

Fotografia: Institut Amatller d'Art hispànic. Arxiu Mas.

Es tractava d'un gran retaule gòtic que presidia l'absis central de l'església del Monestir. La imatge titular és doble: per una banda tenim a Sant Joan Baptista, situat en una fornícula que emergeix per sagrari barroc, però d'altra banda, sobre la fornícula del Baptista, hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista -i les dues imatges de talla serien obra d'Alonso Rams, escultor portuguès. Les taules pintades contenien escenes de la vida de Sant Joan i estaven articulades mitjançant una estructura arquitectònica decorada amb traceria de fusta i pinacles gòtics, en la talla dels quals, realitzada per Pere Torrent, hi col·laboraren els sards Mateu Casas de Sàsser i Pere Magnias de Càgliari, a més de l'aprenent Jaume Saranyana. El retaule de Sant Joan de les Abadesses era de dimensions espectaculars. Tenia vint-i-dues taules pintades per Joan Gascó (1503) i Jaume Vilanova (1602) amb dotze escenes de la vida dels sants titulars i sis més amb els doctors de l’església al cos central. El bancal tenia quatre taules més i tres relleus amb les imatges dels dos sants Joan flanquejant Crist ressuscitat.

Fotografia: Institu Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.